– Mario Patinyo –
En el món dels ral·lis, la figura del copilot és fonamental. Més encara en una prova tan exigent com el Dakar, en què es recorren milers de quilòmetres pel mig del desert envoltat de perills. El mínim descuit pot provocar una punxada, una valuosa pèrdua de temps o, en el pitjor dels casos, un accident. Per això, a banda de saber donar gas, la navegació és clau en aquesta disciplina.
En el darrer Dakar celebrat a l’Aràbia Saudita, el guanyador en cotxes va ser Carlos Sainz amb Mini. El primer que va fer el madrileny de 57 anys va ser reconèixer el mèrit del seu company del seient de la dreta, Lucas Cruz. “Estem molt units i vull agrair la seva tasca. És un 10 com a persona i com a copilot”, reconeixia el tricampió dakarià.
Als seus 45 anys, Cruz fa més de mitja vida que fa de copilot. Aquest veí de Caldes de Montbui va debutar amb només 19 anys al costat de Miquel Àngel Fernández i, des de llavors, va compaginar els seus estudis d’Enginyeria informàtica amb la competició. Va estrenar–se al Dakar l’any 2001 amb José Luis Monterde, però també ha compartit cotxe amb pilots de primer nivell com Xevi Pons, Salvador Cañellas, Albert Llovera, Nani Roma o Nasser Al-Attiyah, entre altres.
“Ara tinc un despatx amb molt bones vistes… millor això que passar vuit hores davant d’un ordinador”, bromeja el vallesà. “M’agrada molt la feina que faig i per això vaig decidir canviar la informàtica per les curses. Amb molt d’esforç, he aconseguit que el meu hobby passi a ser la meva professió”, explica.
Reconeix que de petit seguia el Dakar per televisió, però que mai havia somiat a participar-hi com a copilot: “M’agradaven més les motos que els cotxes… i vaig pensar que m’agradaria córrer amb motos perquè era més assequible, tot i que per diverses circumstàncies em va arribar l’oportunitat de ser copilot de cotxes i no m’ho vaig pensar gaire”.
Lucas Cruz i Carlos Sainz, durant la celebració de la victòria al Dakar 2020 aixecant els trofeus de beduïns que reben els campions / CEDIDA (X-RAID)
Des d’aquella primera experiència l’any 2001, que va acabar com el millor rookie, ha plogut molt: “Vaig anar pujant amb equips i pilots diferents… fent-me un forat i creixent amb el temps perquè aquest esport és molt peculiar. No hi ha res millor com aprendre de les experiències, que t’ajuden a formar-te i a incrementar el nivell de preparació. Em vaig plantejar que l’única manera de millorar era córrer amb tots els pilots possibles per aprendre d’ells. Aquesta ha estat la meva filosofia: pujar amb tothom i a totes les curses possibles”.
De tots ells, ha estat amb Carlos Sainz amb qui ha assolit els seus èxits més sonats, concretament tres victòries al Dakar els anys 2010, 2018 i 2020. La darrera edició ha estat especial per molts motius: nou continent, nou país, nou recorregut i nova reglamentació. “Va ser tot un repte i ens en vam sortir prou bé, oi?”, comenta, i afegeix: “La primera part del ral·li em va agradar, però la segona menys, perquè no era tan tècnica. Era massa ràpida, amb trams de 40-45 quilòmetres sense aixecar el peu. Això va fer que el ritme s’incrementés i, per contra, minvessin les possibilitats de cometre errors”.
Espectacular imatge del Mini de Sainz i Cruz en plena competició a l’Aràbia Saudita / CEDIDA (X-RAID)
La part positiva va ser el nou sistema d’entrega del llibre de ruta –només un quart d’hora abans de sortir a tram– en sis de les dotze etapes. “Em vaig sentir molt còmode amb el canvi, ja des de la primera prova al ral·li del Marroc. Personalment, prefereixo tenir el road book minuts abans de la sortida que no la nit anterior. D’aquesta forma, aconsegueixo obrir més la ment. Si reps la informació amb molt de temps, de vegades t’escalfes massa el cap i no deixes lloc a la improvisació”.
De les vuit etapes en què s’ha establert aquest canvi al reglament durant la temporada, Sainz i Cruz n’han guanyat sis (les dues del Marroc i quatre de sis al Dakar). “S’ha fet un gran pas endavant per potenciar la part esportiva. Aquest any hi havia càmeres dins el cotxe dels 15 primers per controlar que no es fessin trampes. Això anul·lava la suspicàcia d’altres edicions, quan s’havia usat telèfons i dispositius electrònics per facilitar la navegació. Nosaltres sempre hem fet bé les coses i els èxits són un reflex de la feina ben feta”, comenta el calderí amb orgull.
De les seves 15 participacions al Dakar, 14 amb cotxe i una amb camió, Cruz ha après que l’experiència és un grau. “Aquesta cursa et demostra dia a dia que mai pots defallir ni llençar la tovallola. Nosaltres ho vam poder comprovar a tres dies per al final, quan vam veure com tot l’avantatge es reduïa a només 12 segons. Però, lluny de posar-nos nerviosos, ens vam saber sobreposar, vam sortir a l’atac i això va ser clau per al nostre triomf final”, explica.
Una autèntica gesta, ja que els dos pilots que els perseguien eren, ni més ni menys, que dues autèntiques llegendes dakarianes com Nasser Al-Attiyah i Stéphane Peterhansel. Amb el seu alè al clatell, Cruz reconeix que dins el
van saltar espurnes en alguns moments. “És normal que hi hagi tensió perquè et jugues tot el treball d’un any a una sola carta i això genera molts nervis. Però les coses no es poden treure mai de context, tot i les paraules malsonants que es poden dir dins el cotxe en els moments més estressants”.
Lluny de ressentir-se, Lucas i Carlos reconeixen que la seva relació personal és cada cop millor: “Fa molts anys que ens coneixem i tenim una molt bona relació. Ningú no és perfecte i tothom té les seves manies, però per a mi és tot un orgull poder córrer amb el Carlos. Ens entenem molt bé i ens respectem mútuament en tot moment”. Una connexió que ja els ha permès conquerir tres beduïns.
Elogis recíprocs amb Alonso
El dia que va acabar el Dakar, el bicampió del món de Fórmula 1 Fernando Alonso va pujar un vídeo al seu compte d’Instagram per felicitar Carlos Sainz i Lucas Cruz. Amb el copilot bromejava tot dient-li: “Si no arriba a ser per tu…”. Una clara al·lusió a la gran tasca feta pel vallesà, que agraeix les seves paraules. “Va ser un moment simpàtic. Personalment, estic content de la meva feina i dels resultats. Si els altres també ho veuen, doncs perfecte”.
Del pilot asturià, debutant enguany al Dakar amb Toyota, Cruz, en parla meravelles: “Alonso ha demostrat que s’adapta bé a tota mena de terreny. Ha fet un súper ral·li en una disciplina nova per a ell”. Quan li preguntem si li agradaria ser el seu copilot en el futur, respon sense rumiar-s’ho gaire: “Si hi hagués oportunitat, per descomptat que ho faria”.
Això sí, de seguida mostra màxima lleialtat al seu company actual i vigent campió: “Encara no sé què faré en el futur. El Dakar 2021 queda ara molt lluny i la meva decisió dependrà del que faci el Carlos. Ara només penso a gaudir d’aquest triomf, que no passa cada dia”.
