Diners

Enric Blasco (IDP): "Som la primera enginyeria catalana"

Enginyer i empresari, Enric Blasco (Sabadell, 1972) està portant IDP Ingeniería, Medio Ambiente y Arquiterctura a ser líder global en desenvolupament de projectes a través de tecnologia Building Information Modelling (BIM). Fundada l’any 1998, han treballat a 53 països de 4 continents des de la Torre Millenium de Sabadell. Ha multiplicat per sis la seva facturació i ha projectat l’aeroport de Denver, la nau d’Amazon a Barberà del Vallès o l’autopista Blanes-Lloret d’Abertis, entre molts altres.

Enric Blasco, a la seu central de l’enginyeria situada a la Torre Millenium / LLUÍS FRANCO

Com s’ha arribat a aquest punt? Hi ha tres factors que per a nosaltres són clau. El més cabdal és el Building Information Modelling (BIM). L’enginyeria encara treballa amb l’Autocad. Nosaltres vam detectar als Estats Units a principis del 2011 que existia la tecnologia BIM, que permet abordar els projectes de construcció mitjançant una maqueta virtual, amb tot el nivell de detall, però associant la informació. No només tens el detall de les tres dimensions, sinó també la informació sobre el cost de la construcció, i el cost d’operació i manteniment sobre la planificació temporal. Li pots donar feedback al client sobre la presa de decisions de tot allò que implica el projecte.

En quin moment comencen a utilitzar-lo? Ho portem a Espanya el 2012 i fem el primer projecte BIM a Espanya: el centre comercial d’Ikea a Alfafar. Som líders a Espanya. Ara el BIM s’està implantant a Catalunya i és de caràcter obligatori als grans països del món perquè s’estalvia un 30% els costos de les inversions.

Aleshores, IDP té dues vides: l’abans i després del BIM? Va ser una reformulació de la companyia. Nosaltres teníem un client que era el promotor immobiliari, que se’ns va morir d’un dia per l’altre. Vam decidir refundar els nostres serveis amb aquesta tecnologia. I la vam encertar de ple.

I el segon tret diferencial? Vam dir que havíem de sortir al món. Era una empresa molt sabadellenca i encara ho és. De fet, no volem marxar d’aquí. El que és de Sabadell, ho és tota la vida. Ens agrada dir-ho, sigui on sigui. Quan anem a Lima no els diem que som de Barcelona, sinó de Sabadell. Ens en sentim orgullosos.

Aleshores van decidir sortir fora? Sí. Ens vam marcar tres línies estratègiques. Si aconseguim que empreses multinacionals amb les quals treballem aquí li donem un servei de valor afegit ens portaran amb elles. Per tant, hem de captar les multinacionals que ens portin cap a altres mercats. El segon pas és que hem de sortir a l’estranger. Vam veure que Amèrica Llatina era un mercat que ens interessava per l’idioma i perquè està tot per fer. El tercer punt és que hem de competir amb les millors per ser millors. I les millors opten als projectes del Fons Multilateral d’Inversions del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), que finança projectes globals a regions en subdesenvolupament i van a buscar licitacions públiques internacionals. Es presenten totes les enginyeries. Hem guanyat molts contractes finançats pel BID i pel Banc Mundial.

Com arribeu a aquests clients multinacionals? Gestió comercial. Vam néixer l’any 1998 al carrer del Vallès i una persona dels tres era comercial. Hem anat a buscar sempre el client. El 85% dels nostres clients són privats. No treballem per al sector públic. Som la primera enginyeria catalana però només hem guanyat quatre contractes d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.

Per què? No tenim sort. Deixem-ho així.

Es valora el preu… Això és un problema. S’ha licitat la reforma de l’aeroport de Barcelona. El preu de sortida era 12.650.000 euros d’enginyeria. S’ha adjudicat per una mica més de 6 milions. O el senyor que va fixar el preu es va equivocar o es fan bogeries perquè no hi ha feina. Per això no entrem al sector públic.

I el tercer factor diferencial? Hem de motivar la recerca i el desenvolupament. Tenim dues persones que només fan veure les línies d’investigació de la Unió Europea i muntem consorcis de línies estratègiques de desenvolupament de la UE. Hem guanyat quinze contractes formant consorci amb 150 empreses d’Europa per fer projectes de recerca.

Quin és el repte ara? El 2017 vam fer una reformulació per sustentar el creixement que tenia dues línies: professionalitzar la companyia amb persones i eines. Ens hem gastat un milió en eines de gestió, en ERP. Amb el BIM, els clients ens demanaven coses més enllà del projecte. Hem obert la via de la digitalització i ara som líders en el concepte que és el Digital Twin. És el bessó digital dels actius, sigui una depuradora, una planta de residus o un hospital.

Es fa una còpia digital d’equipaments? Nosaltres anem amb una tecnologia i fem milions de fotografies, escanegem en 3D, les modelem amb el BIM i digitalitzem l’actiu. Faig el bessó digital i l’associem amb sistemes de gestió d’operació i manteniment. Tothom s’omple la boca de digitalització però és això.

‘‘S’omplen la boca amb la digitalització però nosaltres el fem amb Digital Twin’’

Com ha tancat la facturació del 2019? Amb 13,2 milions d’ingressos i un Ebitda per sobre dels 2,7 milions.

Però la previsió serà de creixement. El nostre horitzó per al 2020 és arribar als 15,5 milions d’euros. El 2021 estem parlant de 20,5 milions i el 2022, de 24 milions. És agosarat però és traçable. Aquest any l’assolim segur. Hem fet un pla agressiu.

Quina plantilla té IDP? A Sabadell, 130 persones. També tenim delegacions a Madrid, Lima i Santiago de Xile.

Li agradaria fer algun projecte BIM a Sabadell? Nosaltres vam fer el recinte firal de Sabadell. Va guanyar el Premi Bonaplata a la rehabilitació més ben feta de Catalunya i el premi Carlos García Ocejo a les instal·lacions més sostenibles d’Espanya. És clar que ens agradaria fer projectes a la ciutat.

Com veu la ciutat? Amb ganes de recuperar aquests darrers anys. De sortir als mitjans de comunicació per notícies positives i no negatives. La part pública i la part privada haurien d’anar plegades per projectar una imatge de ciutat potent. Sabadell ha de tornar a ser una ciutat principal a Catalunya i a l’Estat. Tenim emprenedors, empresaris i societat civil. Hem de recuperar el lideratge que hem tingut sempre.

‘‘A Sabadell hem de recuperar el lideratge que sempre hem tingut’’

Com es fa això estant al costat de Barcelona? Barcelona no ha de ser l’enemic. Ha de ser un complement. No podem competir-hi. Hem d’aprofitar la proximitat de Barcelona. Formem part de la gran Barcelona. Tenim molt potencial, estem ben connectats, tenim un aeroport, companyies de primer nivell i talent empresarial. No es tracta de lideratges individuals, es tracta d’un lideratge global.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top