Assegura que l’origen de la seva passió per l’atletisme li ve de l’època escolar, quan havia de recórrer uns quatre quilòmetres pel bosc –actualment, Can Gambús– per anar des de casa seva, als afores, fins a l’escola a Sant Quirze del Vallès. D’això en fa gairebé 70 anys. Josep Maria Antentas (1946) matisa que “corria empès per arribar a temps a classe i la por d’anar pel bosc”.
Després d’estudiar batxillerat laboral al Ferran Casablancas, amb només 16 anys va entrar a treballar a la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Ha estat la seva única feina, progressant fins a assumir càrrecs de més responsabilitat. Allà va conèixer el seu amic Benet Torrecilla, que el va introduir, de manera efímera, en el món de l’handbol. “Era la gran època del Centre d’Esports i jo vaig jugar un any en el juvenil. Però ho feia molt malament, només sabia córrer”, diu amb una rialla. Això el va portar a les Pistes Municipals, encara de cendra, i ja es va quedar enganxat a l’atletisme. La Joventut Atlètica Sabadell –de la qual en va ser president del 1984 al 1992– ha estat i és el seu club. Ara no competeix, però encara manté la llicència activa.
També s’enorgulleix de la seva influència en la Marató de Catalunya. “No dic que la vaig parir jo, però vaig estar en el grup de 8 o 10 persones que la vam impulsar l’any 1977”. Tot va ser arran de la seva relació amb un home de Vic, Ramon Oliu, que vivia als Estats Units i va arrossegar la seva passió per la Marató de Nova York fins a Catalunya.
Ha viscut l’atletisme des de diferents vessants. Afavorit per una prejubilació primerenca, ha estat cap de servei de competició de la Marató dels Jocs de Barcelona, director tècnic de la Marató de Barcelona, vicepresident de la Federació Espanyola d’Atletisme i ara suma 20 anys com a vicepresident de la Federació Catalana. També ha utilitzat la seva passió com a eina de comunicació. Sempre li ha fascinat el contacte amb la gent i té ànima de relacions públiques. El domini de diversos idiomes –“la meva professió frustrada és la de traductor”– li ha permès exercir de speaker en competicions internacionals, conèixer molts països i atletes de gran nivell. “El que més m’ha impressionat és l’etíop Haile Gebrselassie i de noies em quedo amb la sabadellenca Carme Valero”. Podria escriure’n un llibre de tantes anècdotes.
