No hi ha cap bola de matoll sec rodolant per terra ni xiula un vent esmolat, com a les escenes cinematogràfiques dels westerns. Però Sabadell és una ciutat més desèrtica que mai aquests dies. I més que ho serà.
D’aquí a unes hores, serà més fàcil comprar tabac que llibres. Amb tantes persianes abaixades, l’Eix Macià o el passeig de la Plaça Major són irreconeixibles. Els parcs infantils es fan estranyament silenciosos, desagradablement precintats amb l’aura d’una escena de crim. Però és el que toca. La vida s’acumula a supermercats i farmàcies.
/ M. CAMPS
Sense barres de bars, m’imagino algú que, en estat d’abstinència per no poder fer tertúlia, va a comprar paracetamols amb l’excusa de poder parlar del joc del Barça a la cua. Segur que sí, però a un metre de distància, per seguretat. I sense futbol, d’aquí a dos dies ni l’ensopiment de Setién tindrem ganes de criticar. Però és el que toca. I més ens val.
Amb una llibertat inèdita per campar, els runners fan les darreres gambades per la ciutat, els vehicles tarden menys a traçar els seus recorreguts i, sense batibull, els gossos deuen estar inusualment estressats. Ells sí que es posaran contents amb el confinament, ja que estarà permès treure’ls a passejar i serviran d’excusa a molts matrimonis per deixar de conviure una estona a dins de casa.
/ M. CAMPS
L’excepcionalitat trasbalsa rutines. El cap de setmana perd sentit per als amants del vermut i per aquells nens a qui els han cancel·lat sine die la competició esportiva. Qui no es deslliura de la rutina fins al darrer dia, però, són els repartidors a domicili. El confinament també ha aconseguit el que no han pogut molts pares d’adolescents, tenir la criatura tancada un dissabte a la nit.
I tan estrany és l’aspecte de Sabadell aquests dies, que t’hi pots arribar a sentir un foraster. Com els que surten als westerns de xèrifs.
/ M.CAMPS
