Heu sentit mai allò de Sabadell és capital, del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general? Doncs no és un verset de Pere Quart (que ho sembla), sinó un garrotí. O sigui, uns versos cantants que s’improvisen al moment, quasi sempre en un àmbit festiu. I que poden anar acompanyats d’un instrument musical. Que encara fa més festa. I Sabadell, de cançó improvisada, s’ha convertit en una potència.
Cal remuntar-se 22 anys, fins 1998, per trobar l’origen. “Voltava per Lleida”, recorda el músic Carles Belda, “i en un concert del grup La Violeta els vaig escoltar cantant un garrotí”. Es tracta d’una tonada que es pensa que va idear la comunitat gitana lleidatana. I que Belda utilitzarà per a una cançó del seu grup d’aleshores, Pomada. “Total, que el primer any de barraques, Helena Casas pren la iniciativa i l’entorn de persones del col·lectiu La Sèpia Verda organitzen el concurs de garrotins”, recorda. Amb la Sèpia i amb Pomada, es va fer costum nostrada, diu un garrotí d’aquell temps.
I es vincula també al concurs de titius. Són temps en què les barraques es muntaven a la Gran Via, abans que Fira Sabadell fos construïda. Coincidint en el temps, tindrà lloc les festes de les Bruixes a la plaça de Ricard Simó, on es cantarà per primera vegada en la història el famós garrotí Sabadell és capital. “I ha acabat fossilitzat”, riu Belda.
Fotografia d’ara
Però si aquest és l’origen del glosat a Sabadell, quin és el panorama més recent? Doncs naixeran iniciatives com el grup Corrandes són corrandes, de la mà de l’incombustible glosador Christian Simelio i Anaís Falcó, el 2013. El seu debut discogràfic va ser Lligadetes amb un fil, l’any 2017. També es crearà l’associació Cor de carxofa, que si bé és d’àmbit català, estarà molt lligada a Sabadell i Sant Quirze, per les persones que en formen part.
El grup Corrandes són corrandes / D.S.
I així, avança fins al 2020. “Abans era molt residual, mentre que ara té més volada i ha acon- seguit sortir del món folklòric i independentista”, explica Roc Casagran, qui precisament va participar la setmana passada en El Llenguado. I és que el programa de Tv3, al voltant de les diferents parles d’arreu del territori, es fixava en la glosa (entès com a terme unificador de tota varietat de cançó improvisada).
Fardatxa: “Necessitem recursos, no es pot fer tot des l’associacionisme”
A banda d’entrevistar el mateix Casagran, també sortien les tonades de Gemma Balaguer, una de les glosadores amb més pro- jecció actual. Nascuda a les terres de l’Ebre, viu actualment a Sabadell i és professora a l’escola La Trama, on ensenya glosa als alumnes de 6è de primària. “Crec que la glosa ha de ser implementada com una part de l’assignatura de català”, defensa. “L’administració hi ha d’apostar: necessitem recursos, no pot ser que sobrevisqui només gràcies a l’associacionisme”. També coneguda pel seu sobrenom, Fardatxa, és una de les impulsores de la iniciativa Eduglosa (d’abast general).
5⃣ Na Gemma Balagué, @fardaxa està feta tota una Edugloser!
?Preparats pel Pictoglosa?
? I tu, què dibuixes? A glosar!https://t.co/mya7ve0kWx#glosaviral #glosa #joemquedoacasa #quedatacasa #quedateencasa #garrotuit #eduglosa @CordeCarxofa— EduGlosa (@EduGlosa) March 24, 2020
D’altra banda, Roc Casagran també fa tallers i classes als alumnes de 3r d’ESO del Sant Nicolau. Del 2014 és aquest vídeo amb consells per als alumnes que comencen a glosar (gravat a la despareguda l’Aliança Francesa), a càrrec de Pau Benítez, Laia Pedrol, Salut Pastor, David Estop, Anna Tuà i David Oliveras.
A més, el mateix Carles Belda i santquirzenc Martí Ruiz fan tallers itinerants (habitualment d’una sessió) per diferents instituts de la ciutat, com La Serra (Torre-romeu), Ribot (Torre Guitart), Santa Clara (del Club Natació) i Nostra Llar (per a professorat). “Potser ja hem tocat el 35% de les escoles de la ciutat”, diu, malgrat que reconeix el factor efímer del taller: “També és cert que hi estem una hora, aproximadament: tal com entrem, sortim”.
En tot cas, “que alguns joves aprenguin a glosar a escola és molt potent, ja que serà una generació que ho sabrà fer de primera mà”, opina Roc Casagran. I no de forma intuïtiva i sense classes reglades, com va fer la seva generació als concursos de barraques.
La plaça de a Glosa a Sant Quirze, amb els mallorquins Mateu ‘Xurí’ i Maribel Servera, ‘Fardatxa’, Farriol Masip… / D.S.
A la veïna Sant Quirze també n’ensenyen a l’institut Salas i Xandri. Però a més, organitzen la Mostra Nacional de Glosa, que el passat 21 de març hauria acollit la 9a edició (suspesa pel confinament). I té una pinzellada en el nomenclàtor, ja que una plaça del municipi s’anomena de la glosa. I encara més: han creat una melodia pròpia.
Però, per Martí Ruiz, el repte és sortir dels cercles. “O estàs dins, o serà difícil que t’arribi”. De fet, creu que malgrat que la glosa va a més a la comarca, no hi ha hagut una gran eclosió. “No estem a la lliga del ‘trap’, que a Sabadell té molta força darrerament”.
Potser Sabadell no és pas la capital de la glosa (si és que n’hi ha). Sí que és, però, un feu històric dels garrotins. Des d’aquells dies en què uns joves van tornar de Lleida xiuxiuejant la tonada.
