De sobte, succeeix: s’encenen els focus amb llum porpra, arrenca a sonar un boom clap que fa tremolar la cervesa dins els gots i tres raperes ferotges salten a l’escenari. Elles són la Santa Salut i les dues components del grup Las Niñas Perdidas: Xènia Ney i IdaDeOia. “Canta con nosotras, ‘sing’, ‘sing’, ‘sing’! Sororidad, autodefensa, ‘we will win’!”, bramen aquestes dues davant el públic que s’ha reunit a Palau-solità i Plegamans, mentre la Santa Salut s’ho mira amb delit.
Aquest concert tenia lloc el gener, i va reunir a dalt d’un mateix escenari les tres joves artistes sabadellenques amb més projecció dins l’escena rap. Tres dones obrint-se camí a un gènere musical que cada vegada deixa més enrere el clixé de les pistoles i models en biquini. “Sempre m’ha fascinat el hip-hop dels 80 i 90 –gent com N.W.A. o Wu Tang clan–, però avui hi ha algunes conductes masclistes que la majoria d’oients de rap no permetrien”, explica Santa Salut, que va créixer emmirallant-se en dues raperes espanyoles, Arianna Puello i Mala Rodríguez.
Las Niñas Perdidas comparteixen referents, i Xènia Ney confessa que es preguntava per què aquestes dues eren les úniques dones entre els rapers famosos. “Avui hi ha moltes més dones fent rap que les que estan visibilitzades”, assegura, tot i que reconeix que encara es troben actituds reprovables pel fet de ser dones. “A vegades són comentaris com ‘que bé rapeges per ser una tia’, o el fet que a les batalles de galls encara se segueixin emprant insults masclistes o putofòbics”, explica.
IdaDeOia –pseudònim de l’Idoia Capuz– lamenta que de vegades les considerin “una quota” als concerts, i Santa Salut critica que pel fet de ser una dona sent moltes més mirades a sobre quan vols començar dins el hip-hop. “Tot i això, ara estan sortint moltes raperes molt bones, i dins el món del rap he trobat molta gent que m’ha aportat moltíssim”, equilibra la sabadellenca.
Rap polític i combatiu
“Auricular amb rap per la matina, empoderada como Agripina”, canta Santa Salut al seu tema Támesis. Amb videoclip rodat a Londres, aquest rap combatiu i poderós és una mostra de com ha evolucionat des que va començar a rapejar a un micro lliure de Barcelona. “De jove sempre m’havia imaginat com seria cantar a dalt d’un escenari, i quan he arribat a fer-ho… és increïble”, confessa Santa Salut, a qui escriure li serveix com a “teràpia”, reconeix. Actualment, la sabadellenca prepara una maqueta en conjunt amb Elane Meta, una rapera lleidatana establerta a Barcelona.
Las Niñas Perdidas es van conèixer gràcies a un amic comú –l’Elgio, raper sabadellenc condemnat per enaltiment del terrorisme per l’Audiència Nacional a causa de les seves cançons–, i van connectar gairebé immediatament. “Quedàvem per rapejar, improvisar i fantasiejar”, apunta Xènia Ney, qui té molt clar l’objectiu que persegueixen amb la seva música.
“Entenem el rap com a eina política, per donar veu a les sense veu, a les dones trans, lesbianes o migrades”, indica Xènia Ney. Rajeta –l’únic videoclip que tenen penjat a YouTube, de moment– predica amb l’exemple. “Hem hagut de callar moltes coses per ser dones i per no ser ningú, i ara volem treure-les cap a fora”, assegura IdaDeOia.
Les dues integrants del grup estan preparant el seu debut, a més dels seus treballs en solitari. IdaDeOia ja ha publicat un avançament del seu, Aporofobia, i Xènia Ney avança que la seva maqueta es dirà Magnicidio. A Las Niñas Perdidas les guia una frase de Bittah, rapera membre del grup Tribade: “No sé qué tan lejos llegaré, pero quiero llegar hondo”.
