Ja hem encetat la quarta setmana de confinament i n’hi ha que compten els dies que fa que no han sortit de casa. Ni per comprar el pa. Tres, quatre, cinc dies! Però hi ha una franja de població que pràcticament no ha trepitjat el carrer des de l’inici, o sigui, des de fa 24 dies: la canalla.
Tanmateix, creixen les veus que demanen una flexibilització del confinament infantil. De fet, altres països europeus són més laxes i permeten que els nens surtin al carrer un cop al dia. Aquesta és la mesura que s’espera que el Govern de l’Estat apliqui en les properes setmanes, dins el calendari de desconfinament esglaonat. L’estat d’alarma s’ha allargat fins al 25 d’abril. En cas que es prorrogui, podria ser amb una versió suau: passejada diària de nens i nenes al carrer i possibilitat de fer exercici físic per als adults.
“Cal corregir-ho”
Aquesta reivindicació és unànime entre pares i mares. El dissenyador de noves tecnologies sabadellenc Roger Serra, pare de dues criatures de 6 anys defensa: “És molt injust per a ells i a més molt dolent”, i afegeix: “Entenc que inicialment s’actués així, perquè no teníem previsió del que passaria. Però ara cal corregir-ho”.
Hi coincideix Bernat Chueca, educador social i pare de dues criatures de 3 anys i 11 mesos, respectivament. “Al nostre carrer ens coneixem la majoria del veïnat i podria ser senzill organitzar-nos per fer torns per sortir amb les criatures amb els patinets o les bicicletes, tot mantenint les distàncies”, proposa.
Proposen fer torns per sortir al carrer: “Necessiten que els toqui el sol i activar el sistema motriu”
La periodista valenciana Mireia Mas, afincada a Sabadell i mare de dues criatures, també creu que el confinament ha estat dissenyat des de l’adultisme i sense prioritzar la mirada infantil. “És com si no tinguessin necessitats específiques, quan a nivell motriu necessiten moure’s”, explica.
De fet, la demanada de flexibilització del confinament ha arribat fins a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “Un cop hagi passat el moment de màxim contagi i es comencin a aixecar les primeres restriccions, els nens han de tenir prioritat”, va manifestar fa uns dies. L’Ajuntament de Sabadell s’ha mostrat més cautelós. “Estem esperant que les administracions superiors indiquin el moment en què els infants puguin començar a sortir i llavors actuarem en conseqüència”, explica Sònia Sada, regidora de Cicles de Vida.
Els fills de Roger Serra, jugant al pati interior / D.S.
Sense balcó, encara més greu
El confinament, a més, no és igual per a tothom. “Nosaltres tenim un jardí extens, però què passa amb qui no té cap sortida exterior?”, es demana Mireia Mas, “Necessiten estar al carrer, ni que sigui perquè els toqui el sol”. Hi coincideix Roger Serra, qui afegeix la dificultat de combinar la criança amb el teletreball: “Fem una jornada partida constant, i equilibris com podem”.
Un altre motiu que afecta la cura dels infants és l’estat anímic dels progenitors. Bernat Chueca: “Soc treballador públic i no tinc por de quedar-me sense feina, fet que m’ajuda a estar tranquil. Però qui ha patit un ERTO estarà angoixat i segur que li dificulta tenir cura de les criatures”.
De fet, els dies de confinament ja es van notant, segons apunta Chueca. “Al principi era molt més fàcil fer mil aventures a casa, però ara notem que les criatures estan més sedentàries, que els costa més moure’s”. Serra apunta que ara li demanen d’acompanyar-lo a llençar les escombraries, cosa que abans no passava mai. Són situacions que es resoldran, potser, quan es flexibilitzi el seu confinament.
