Una presó dins de casa. Així se sentia la Conxi quan la van privar de les abraçades i qualsevol contacte amb els seus fills. Fins fa ben poc, vivia aïllada dins de casa entre reixes imaginàries que la separaven de qualsevol contacte natural amb la seva família. Era un possible cas de Covid-19, però mai ho arribarà a saber del tot. Patia els símptomes i havia estat en contacte amb una persona contagiada. Però sense les proves, tot es difumina en simples, tot i que evidents, suposicions.
“Els primers dies van ser realment durs. Amb el Carlos i el Sergio a casa i no poder-m’hi apropar”, lamenta. De fet, els protocols d’aïllament domiciliari són molt estrictes. Constant desinfecció, aïllament a habitacions, contacte zero. “Fins i tot menjava a plats d’un sol ús per no posar-los en risc”, explica.
La Conxi vivia sota una capa de làtex i cotó, ben aïllada per no poder fer mal als seus fills. És per això que ara ja no se sent confinada, sinó lliure. Malgrat que no pot sortir de casa amb llibertat, està amb qui més s’estima. “Això ens ha canviat, ara som més forts que mai”, diu convençuda.
El Carlos, la Conxi i en Sergio / CEDIDA
Després de quinze dies interposant fronteres físiques i imaginàries en un pis de cinquanta metres quadrats entre ella i els nois, el retrobament va ser “emocionant”. Ara, cada dia es lleven entre abraçades i petons. I, com moltes altres persones, ha començat a valorar la importància de les petites coses que fins ara considerava irrellevants. Com, per exemple, respirar l’aire fresc del rodal.
Nous aprenentatges adquirits
Els nois estan encantats en la seva quarantena. El Sergio, estudiant d’ESO, continua la seva rutina acadèmica amb les feines que els seus professors li encomanen. “Però quan acabi l’escola deixaré d’estudiar”, explica. Així doncs, ell no troba gaire a faltar la rutina de l’institut i ha celebrat enèrgicament que el curs escolar s’ajorni fins després de l’estiu. “Però estic estudiant, eh?”, assegura. El Carlos, que es troba a l’atur, està a l’espera que tot torni a funcionar per buscar feina. Però tots dos estan seguint el confinament al peu de la lletra. “Ens és igual que dissabte es pugui sortir, no sortirem”, asseguren els germans. I la mare afegeix que “són els joves sabadellencs que millor porten el confinament”.
Durant la llarga espera a casa, mentre els fills maten les hores entre pantalles d’ordinador i mòbils, la mare ha descobert noves passions. Ho reconeix, ho ha intentat molts cops, però no ha estat fins ara que ha aconseguit fer pastissos o pa de pessic dignament. “Sempre obria el forn abans de temps, o se’m cremava… ara ja he trobat el punt!”, diu orgullosa. “I ep!, ja em mereixo l’estrella Michelin”, bromeja, al·legant els seus dots com a cuinera.
La Conxi s’ha aficionat a la joieria / CEDIDA
Però no ha estat el seu únic descobriment, també s’entreté preparant peces de joieria que després regalarà a les seves amistats. “Va ser abans del confinament que la meva amiga Paz em va introduir en aquest món”, explica. I sort que ho va fer, ara ja col·lecciona desenes i desenes de creacions que estan a l’espera de veure el sol. “Em fa il·lusió pensar que les regalaré a qui més m’estimo”, diu. Per descansar les mans, també mira sèries, un altre descobriment que desconeixia totalment.
Moltes famílies comencen a veure una llum encegadora que marca que tot això està acabant: el cap de setmana passat, amb un desconfinament parcial per als nens i, avui, amb l’obertura limitada de carrers i places per a vianants i esportistes. Però la família Aljama Pons continuarà vivint el confinament des de l’última fila, amb una prudència absoluta. “No tenim cap mena de pressa, estem junts. Quan ho has vist de prop, saps la importància de respectar la distància social”, sosté.
