El piular dels ocells es barreja amb un xiuxiueig llunyà i el picar de les campanes del Santuari de la Salut, cada mitja hora. L’escenari és un plat de contrastos: un degoteig constant de gent en un dilluns d’Aplec més solitari que mai.
L’espai per aparcar el cotxe és més que suficient. Tampoc hi ha caminants, com marca la tradició, carmanyola en mà, des del nucli de la ciutat. Però els veïns que viuen a menys d’un quilòmetre del Santuari han pogut aprofitar la sortida diària per gaudir d’una data assenyalada al calendari sabadellenc. I, de fet, també els que viuen una mica més lluny. Molts reconeixen haver superat la distància permesa.
Un home fotografia el Santuari de la Salut / Victòria Rovira
Per torns
El primer torn és l’ocupen els més grans. És el cas d’en Carles, que ha vingut caminant des del carrer de Covadonga. “És una meravella poder gaudir d’un dia com aquest, llàstima que no hi hagi gaire ambient”, exposa. Ell, que surt a caminar cada dia, ha aprofitat per canviar la ruta i visitar la Salut. Però sense companyia. Molts altres ho fan acompanyats. En són un exemple l’Albert i la Mercè, un matrimoni que es va casar al Santuari i no ha volgut perdre’s la tradició de cada any.
“Ja quan era petit, venia amb l’escola a celebrar l’Aplec”, recorda l’Albert, que es declara un enamorat del Santuari. Des d’aleshores no s’ha volgut perdre ni una. I, al seu temps lliure, ha aprofitat per dibuixar autèntiques obres d’art del temple de Sabadell. Testimoni de l’evolució d’aquesta festivitat, lamenta que “ha anat a menys“: “Cal fomentar-ho en tots els sentits”, proposa, per no deixar que acabi morint. “És una pena, sobretot pels que som més grans”, afegeix la Mercè. No saben que el Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses oficia una missa a través d’un directe online, però tampoc hi arriben a temps: el rellotge ja gairebé marca les dotze.
Una de les imatges del Santuari de la Salut dibuixades per l’artista sabadellenc Albert Carnicé / CEDIDA
El batec de la campana, que marca l’arribada del migdia, posa fi al primer torn i dona pas al següent: famílies acompanyant menors de 14 anys. Durant el primer quart d’hora, la Salut es queda completament deserta. Ni gent gran, ni famílies: és el lapse en què uns entren i els altres surten. Arriben visitants a comptagotes. Una de les famílies que hi arriba, ho fa amb un nadó de poc més de dos mesos. Tot just fa un any que el matrimoni havia promès, durant l’Aplec del 2019, que, si l’Eva es quedava embarassada, anirien any rere any–sense exepció–, a celebrar la festa local. “No podiem fallar el primer any”, assegura el pare.
Una família passejant davant el Santuari de la Salut / Victòria Rovira
Com l’Albert, amb algunes generacions entre mig, l’Ariadna és una noia que l’any passat va venir amb l’escola a passar el dia. Aquest any, ho fa acompanyada d’una familiar. “Hem pujat fins aquí aprofitant aquesta data”, expliquen.
#LaSalutConfinada
La Cultura Popular de Sabadell ha reivindicat la Salut des de casa, amb el hagstag #LaSalutConfinada per poder celebrar aquesta tradicional festa local des del confinament. Entitats com els Bastoners de Sabadell, agrupacions veïnals o membres dels Saballuts han volgut omplir les xarxes de fotografies per commemorar aquest dia.
D’altra banda, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell ha habilitat un banc de fotografies i arxius històrics a la seva web per poder gaudir, des de la distància, de l’esdeveniment més sabadellenc.
