Sabadellenca, actriu i amant de l’artesania, Mariona Ribas ha estat una de les protagonistes de la tragicomèdia de TV3 Jo em quedo a casa, una dosi de realisme i actualitat en un context mundial compartit.
Ets una de les poques actrius que ha pogut fer teletreball. Com ha estat l’experiència de gravar des de casa? Una nova forma de treballar, ni més ni menys, en un moment molt concret en l’àmbit social. La veritat és que ha estat una experiència molt interessant. Això sí, quan l’equip venia a casa a gravar prenien totes les mesures de distància de seguretat, amb mascareta i guants, i desinfectant.
Suposo que com a actriu mai no t’havies imaginat treballar en aquest context. És que aquesta situació no se l’havia imaginat ningú, crec. Però, com tot a la vida, ha estat i serà una oportunitat per aprendre moltes coses. Però sí, ha estat excepcional, inesperat i difícil. No crec que aquest context mundial hagi deixat ningú indiferent.
Ha estat més difícil que de normal? El gran hàndicap dels actors i actrius, en qualsevol situació, és la falta de temps. Durant la gravació vam haver d’anar per feina, no va quedar gaire temps per a anècdotes. Però realment s’ha aconseguit que aquesta sèrie s’hagi escrit, gravat i editat en temps rècord.
Internet ha estat el gran aliat per a la Sara, el personatge que representes. I per a la Mariona, quina importància ha tingut durant l’estat d’alarma? Les xarxes han estat el gran aliat de moltes persones. Ens han permès teletreballar o sentir-nos més a prop dels nostres. O compartir emocions. Jo, amb Internet, he hagut de fer un joc d’equilibris: trobar el moment per a trucades i converses a través de la xarxa, moments per gravar la sèrie –Sergi Cervera ens dirigia a distància– i moments per desconnectar.
És una de les protagonistes de la tragicomèdia dirigida per Sergi Cervera / CEDIDA
De fet, el confinament permet a la Sara prendre distància per esclarir els seus sentiments. A quina conclusió has arribat? He aprofitat els moments en silenci, seguir el semestre a la UOC, he practicat ioga a distància amb els professors de La Porta Verda i he trobat més moments per meditar. Però he de ser sincera i reconèixer que, a vegades, he estat una muntanya russa, hi ha hagut moments complicats de gestionar. Crec que a tothom ens ha passat. Però molt contenta i agraïda de no haver patit la malaltia de prop ni haver perdut ningú del meu voltant. La meva conclusió? Soc conscient de la sort que tinc i valoro les coses que alguns cops passem per alt.
A banda de la teva feina com a actriu, tens en marxa Cuddles, una botiga en línia d’accessoris artesans per a nadons. És fruit d’una llarga tradició familiar i afició que em va ensenyar l’àvia. Ella havia treballat en la indústria tèxtil de Sabadell i era cosidora de peces a una fàbrica. Jo passava moltes hores a casa seva i un dia vaig agafar una agulla. Devia tenir 6 anys. A casa sempre havia conviscut entre fils, agulles, agulles de mitja, jerseis que la mare ens feia… La mare i jo ens vam decidir a començar aquesta aventura, i de fet no hem parat de treballar confeccionant mascaretes de roba durant el confinament.
Has gravat, has teixit… Quan descanses, quina sèrie mires? Realment, poques. He acabat Homeland, Jack Ryan i just aquest cap de setmana he vist Mrs. America.
