A Igualada, Girona, Reus, Lleida, Tortosa… Tot just fa dos anys que el Departament de Salut va posar en marxa el vol nocturn del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), amb base al Parc Taulí i peça clau per fer trasllats de 20 h a 8 h per tot Catalunya. “De les quatre bases que tenim, l’única de vol nocturn és la de Sabadell”, destaca la cap de Mitjans Aeris del SEM, Mercedes Val. Així, encara que el trasllat sigui entre el Trueta i Sant Pau, si és en vol nocturn, l’helicòpter sempre surt de Sabadell.
312 vols
En el primer any de prova, de juliol del 2018 a juliol del 2019, i en aquest segon de forma establerta, s’han fet 312 vols arreu del territori català, que han refermat el servei i recentment ha incorporat novetats, com el vol pediàtric nocturn i la càpsula d’aïllament per al trasllat de pacients amb malalties altament contagioses com el coronavirus. “Ja podem dir que tenim el vol nocturn consolidat”, celebra Val, que afegeix que “la majoria són pacients crítics amb diverses patologies”. Politraumatismes, malalties vasculars i infarts encapçalen la llista. 6 de cada 10 trasllats (57%) eren interhospitalaris, de pacients crítics, i 4 de cada 10 (43%) primaris, de casos amb necessitat d’emergència i urgència prehospitalària. Tant el 2018, com el 2019 i el 2020 amb dades tancades fins al mes de juny, els mesos amb més activitat nocturna són els d’estiu, amb l’agost en primera posició.
Per la responsable del SEM, el vol nocturn ha estat “molt important perquè ens ha permès traslladar pacients crítics d’hospitals on no podien rebre el tractament adequat per no ser d’alta tecnologia o terciaris, que és el mateix, i ens ha permès poder donar resposta a patologies tempsdependents i derivar-les a hospitals on es poden tractar”. Mercedes Val també destaca que “hem retallat el temps, que sobretot és molt important en els codis d’infarts, politraumàtics i d’ictus”, garantint l’assistència immediata a tot el territori.
Per què el Taulí?
Es va triar el Taulí com a base del vol nocturn perquè és l’hospital català més cèntric de totes les isòcrones dels heliports habilitats. És a dir, geogràficament, Sabadell és el municipi més ben situat per arribar a qualsevol punt de Catalunya en helicòpter en el menor temps possible. El temps màxim que hauria de fer per anar de Sabadell a Vielha són 59 minuts. La resta de trajectes duren menys, com un Sabadell-Igualada, que es cobreix en 22 minuts. Tanmateix, el sabadellenc és un centre hospitalari de tercer nivell amb un alt nombre d’especialitats, la qual cosa també li permet ser una base aèria que rebi una gran diversitat de pacients. D’aquesta manera, el vol nocturn, de 20 h a 8h, se suma al diürn que ja operava al mateix Taulí i, així, l’heliport situat al costat de l’Hospital de Sabadell ofereix una cobertura de 24 hores al dia.
Quins trajectes fa l’helicòpter?
Quan s’enlaira per fer un vol nocturn, l’helicòpter només pot anar a aquells heliports habilitats per fer operacions nocturnes i s’hi pot operar les 24 hores del dia. Els heliports habilitats de tal manera són a l’hospital Sant Joan de Reus, el Verge de la Cinta de Tortosa, Bellvitge, Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron, Santa Creu i Sant Pau, Igualada, la Cerdanya i els parcs de Bombers de Lleida i la Vall d’Aran. Abans de final d’any se n’habilitaran més, com el Trueta de Girona. Així, quan es considera que s’ha de fer un trasllat en vol nocturn, l’helicòpter surt de Sabadell, va al punt de destí i trasllada el pacient a l’hospital corresponent. En aquests dos anys, el principal destí hospitalari del vol nocturn és el Vall d’Hebron, 67, seguit de Bellvitge amb 51, i Sant Pau amb 33. El Taulí ha rebut quatre pacients en horari de 20 h a 8 h.
Vol pediàtric nocturn
Com a novetat, recentment el SEM ha incorporat un segon equip assistencial de pediatres i infermers del Taulí per ampliar les hores en què es pot fer un trasllat pediàtric, passant de 8 a 16 hores els 365 dies l’any. Així, el servei està habilitat per treballar de les
7 h a les 23 h, en part de les hores del vol nocturn.
Càpsula d’aïllament
D’altra banda, aquest any també ha entrat en funcionament la primera càpsula per traslladar pacients crítics contagiats amb malalties altament contagioses com la Covid-19 en helicòpter medicalitzat. La càpsula Isoark N36-7 també està a la base del Taulí i evita la propagació del patogen durant el trasllat i redueix notablement la possibilitat d’infecció del personal implicat.
Qui puja a l’helicòpter?
Pilot, David Moreno
En aquest cas, l’operació la realitza un sol pilot, encara que en són dos a bord. Un dels titulars del vol nocturn del SEM és David Moreno: “Anem d’un lloc a l’altre, ens coordinem amb les torres de control, la central i quan arribem al lloc valorem l’espai de l’aterratge i la idoneïtat de l’espai”. Abans de ser pilot del SEM era pilot d’avió, va passar pel món dels helicòpters i després va treballar al cos de bombers. Una de les principals diferències amb el pilot comercial, explica, és l’experiència que es demana en el cas de les emergències, “més que en els rescats o la filmació aèria”, explica.
Copilot, Daniel Ojea
“Soc el back-up”, la reserva, resumeix el copilot Daniel Ojea. La seva feina consisteix a ajudar i coordinar la navegació. “Té el component bonic de volar, però també d’ajudar la gent. Quan activen l’hotel [codi internacional per referir-se a l’helicòpter] és perquè hi ha una situació que pot ser crítica, i això té un component emocional brutal”, explica. Ojea destaca el fet de treballar amb persones que no ho fan per interès sinó motivació, ja que “no és una feina que agafis perquè no saps què fer”. Una feina pot arribar a automatitzar-se, però les necessitats d’aquesta “són especials”.
Metge, Pablo Escanez
Quan l’helicòpter arriba al lloc, si el cas no és un simple trasllat i necessita atenció mèdica, el metge i la infermera poden treballar mínimament durant el vol. Un dels metges de la seu del Taulí és Pablo Escanez, que apunta que la clau és fer un diagnòstic “no encertat però sí ràpid” per “determinar les coses a fer i si s’han de fer ja”. I, un cop fet això, posar-se a treballar per mantenir el pacient, sempre en contacte amb la central, a qui van ampliant la informació que tenen. Creu que treballar de nit és més tranquil, perquè els temps de vol són més llargs.
Infermera, Irina Arbiol
Irina Arbiol és infermera del vol nocturn del SEM, i una de les coses que destaca juntament amb Escanez és que el pacient pot evolucionar durant el trajecte. “Operem amb un helicòpter molt gran, i podem fer coses, però tot i això hi ha tècniques que hem d’haver previst abans que les podem fer. No pots donar la volta al pacient, al seu costat dret no hi pots accedir”, explica. Durant el vol, òbviament, els pilots no poden ajudar els sanitaris, però treballen en equip i si es posen d’acord poden decidir aterrar per poder atendre millor el pacient si és necessari.
Tècnic de manteniment, Fernando Martín
Fernando Martín és el màxim responsable de l’helicòpter quan està a terra. De tècnics de manteniment aeronàutic n’hi ha quatre a la base sabadellenca i s’encarreguen de fer les inspeccions pre-vol, revisar el vehicle, i participen en el briefing amb la resta de l’equip, en què comenten la situació de l’aeronau i de les sortides que han fet i han de fer, etc. També s’encarrega de posar benzina (hi caben 900 litres) i assisteix a la sortida del vol. “Quan se’n van em quedo amb la ràdio”, confessa. I a l’hangar que tenen poden descansar, menjar, mirar la televisió, etc. És com una petita casa.
