Oci i cultura

Les restes arqueològiques, un atractiu cultural per afavorir el turisme?

Les restes han estat molt comentades al poble aquest estiu / LLUÍS FRANCO

L’aparició de la necròpolis no deixa de ser una notícia cultural –i de relleu– que pot aportar atractiu turístic. La zona rural del Vallès i especialment el parc natural de Sant Llorenç estaven cridats a ser un refugi turístic en aquest estiu de la Covid-19. De fet, tota la població de Barcelona i de la seva àrea metropolitana són els possibles visitants, en un moment en què els vols aeris i els desplaçaments internacionals han caigut en picat. 

“Ja és hora que la gent vulgui conèixer el país!“, diu Josep Saladelafont, qui regenta l’hostal Cal Pla juntament amb la seva parella. “Si dius Sant Llorenç a seques, molt poca gent sap on és”, afegeix, “fins i tot gent de Sabadell, eh?”. Cal Pla és actualment un dels pocs establiments de la zona on quedar-se a dormir. Rehabilitat el 2010, es tracta d’una encantadora casa modernista a escassos 25 metres de la plaça i la zona d’excavació de les troballes. 

A més, Sant Llorenç Savall compta amb una desena de bars i restaurants. A les seves terrasses hi seuen aquest estiu desenes de ciclistes (i de bon matí) que s’aturen al municipi per esmorzar botifarra a la brasa al bar La Granja o fer un refresc a mitja tarda. 

També hi ha excursionistes, ja que per aquí passa la GR-5 i la Ruta dels 4 mons, que enllaça Matagalls amb Montserrat en cinc etapes d’uns 25 quilòmetres cadascuna. De fet, compten amb el Centre Excursionista Llorençà. 

Un moment de l’excavació, ahir a Sant Llorenç Savall / LLUÍS FRANCO

Turisme enològic

Igualment, a la Vall d’Horta es troba la finca La Muntada, amb les vinyes de les quals s’elaboren els vins 5 Quarteres; així com la imponent masia modernista del Marquet de les Roques, cèlebre per ser el refugi dels lletraferits de la Colla de Sabadell. 

Ara bé, a Sant Llorenç cal anar-hi expressament, perquè no és un lloc al qual la carretera et porti. I els revolts per arribar-hi tampoc són alentidors. El servei de busos amb Castellar i Sabadell és constant (amb una freqüència de vuit serveis al dia, entre setmana), però els autobusos que cobreixen el trajecte són antics i estan atrotinats. 

A més, la llargària dificulta agafar correctament els revolts del camí, així com els avançaments d’altres vehicles. La possibilitat d’introduir minibusos al servei potser ajudaria a solucionar aquest hàndicap.

Sant Llorenç Savall descobreix una necròpolis amb 10 segles d’antiguitat

Comentaris
To Top