DSCases

Pere González Nebreda: “Calen espais de privacitat a casa”

Pere González Nebreda és president de la Unió d’Arquitectes Pèrits i Forenses d’Espanya / D.S.

Nous espais que s’han convertit en imprescindibles dins els habitatges, l’acceleració de mesures de sostenibilitat i eficiència energètica en les noves edificacions i una nova concepció en el creixement urbanístic de les ciutats. Pere González Nebrera, president de la Unió d’Arquitectes Pèrits i Forenses d’Espanya (UAPFE), arquitecte, pèrit i mediador, reflexiona sobre el futur de l’arquitectura, el creixement urbanístic de les ciutats i fotografia la situació actual del parc d’habitatges de Sabadell i d’arreu de Catalunya.

Les immobiliàries destaquen que les terrasses i espais exteriors s’han convertit en la condició ‘sine qua non’ dels compradors.

L’estat d’alarma ha accelerat el procés de reflexió sobre l’habitatge. Fins ara, als edificis de protecció oficial de promoció pública no s’hi construïen balcons ni terrasses. No es considerava com un espai funcional. Però el confinament domiciliari ens ha ensenyat que no només els espais exteriors són necessaris. També calen espais de relació dins la llar i espais de privacitat. Els arquitectes ens hem cansat de fer distribucions interiors d’espais petits, amb dormitoris mínims, que no responen a les necessitats reals de les persones. Fa temps que demanàvem fer espais amplis per atendre les necessitats actuals.

Quin paper juga l’eficiència energètica i la sostenibilitat a l’hora de pensar els habitatges?

Fa anys que s’està forjant el compromís sostenible. Els arquitectes estem molt mentalitzats. I també els usuaris. No és cert que no hi ha un retorn a l’hora de crear habitatges sostenibles, la sensibilització dels usuaris cada cop és més elevada. I no és difícil aconseguir-ho si es canvia la sensibilitat. Es pot començar per fer habitatges ben aïllats per no malbaratar l’energia. Després incorpora l’autoproducció d’energia, que es pot aconseguir amb la instal·lació de plaques solars, que pot permetre que un habitatge sigui pràcticament autosuficient energèticament. L’híbrid de tot plegat és l’ideal. Una opció fàcil és que les cobertes dels edificis siguin verdes. Permet reduir la temperatura i transforma l’energia del sol. A més, té una funció social: es poden fer horts urbans. Definitivament, les cobertes haurien de ser horts fotovoltaics i horts urbans. Així seran en les ciutats sostenibles del futur.

I com haurien de créixer les ciutats?

Actualment tenim un urbanisme antiquat. Les zonificacions del POUM estan desactualitzades, aquesta forma de fer ciutat s’ha acabat. Són normes encotillades que no permeten acollir les necessitats reals i els nous usos que té la nostra societat i la futura. Tenir l’oficina a casa, viure a l’oficina. La diferència entre fàbriques, oficines i comerç és, avui dia, absurda, la majoria de les empreses fan tot això. No sempre les normes urbanístiques ho permeten. Ara hem vist que les coses han canviat. S’hauria de planificar un urbanisme d’una altra manera, ubicant les xarxes i els sistemes de forma prioritària. S’han de planificar els serveis i espais públics. En el terreny privat, només s’hauria de determinar on es pot edificar amb unes normes flexibles.

Creixement vertical o horitzontal?

Les persones han de tenir accés als serveis bàsics. Per poder accedir als serveis necessaris, les ciutats han de ser compactes. En la majoria dels casos, una ciutat extensiva o poc densa no és viable perquè no disposa de serveis accessibles. La compactació permet assumir serveis de proximitat. Si no, pot passar com a municipis petits del Vallès Occidental, on manquen molts serveis o es troben massa lluny. Sempre, però, complint els estàndards de zones verdes. La solució? Rehabilitar barris i ciutats, construir sobre el que ja està construït.

On és necessari rehabilitar?

Catalunya té un dels parcs d’habitatges més envellit d’Europa, i amb dèficits d’una dimensió enorme.

Comentaris
To Top