Woody Allen sosté, en una de les seves pel·lícules: “Si la cosa funciona, quina necessitat tens de canviar-ho”. Aquí anem una passa més enllà: Si la cosa, funciona perquè no la fas tu també? No és tant un plagi (això no va de copiar), però sí de replicar esdeveniments culturals. Si funciona al Barri Marítim (altrament dit Barcelona), per què no a Sabadell?
Són també propostes que situen Sabadell al mapa. De fet, els dos objectius no amagats de la candidatura a la Capitalitat Cultural de 2024 són rellançar la cultura de la ciutat i potenciar la marca Sabadell arreu de Catalunya. Bufa vent favorable: el ple de l’Ajuntament ha fet pinya per presentar la candidatura, amb el suport unànime -que no pas acrític- de tots els grups municipals.
En el supòsit que Sabadell sigui escollida, succeirà a Lloret de Mar, la capital cultural del 2023.
Vet aquí, doncs, 10 propostes en les quals la ciutat es podria enmirallar. I inspirar-se per fer una versió sabadellenca, pròpia, adaptada a la realitat i idiosincràsia dels saballuts. Dues idees parteixen d’aprofitar les institucions ja existents, com l’Institut Català de Paleontologia i l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Altres dues proposen posar en valor el patrimoni ja existent (refugis antiaeris i els vapors tèxtils).
Igualment, quatre de les propostes requereixen un impuls municipal, però tenen per protagonista les entitats particulars de la ciutat: Els artistes urbans, els teatres, les llibreries i els dos cinemes de la ciutat (sempre hi quan ho vegin adequat, hi és clar).
Finalment, dues suggerències requereixen del lideratge de la regidoria de Cultura (amb la sinergia de l’ecosistema cultural, hi és clar) per fer un festival de pensament i un altre d’arquitectura.
Relativament econòmic
És cert que té una pinzellada de carta als reis, ja que tot esdeveniment necessita de finançament econòmic. Però són actes culturals més barats que no pas la construcció de nous macroequipaments (pels quals els consistoris no tenen pressupost econòmic, en aquesta època de crisi que s’albira).
Visitar les cotxeres de la TMB és una opció a l’Open House / OHB
1. Biennal de Pensament Barcelona
Cicle de xerrades amb pensadors locals i internacionals amb perfils d’avantguarda.
On es fa: A Barcelona, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, han comptat amb noms reconeguts com Angela Davis, Margaret Atwood, l’urbanista Mike Davis… Barrejats amb veus potents de l’escena local, com la filòsofa Marina Garcés i l’especialista en societat digital Ingrid Guardiola.
I a Sabadell? Es podria impulsar videoconferències (almenys mentre no es pugui fer físic) de personalitats que estan despuntant ara mateix, com el filòsof Srecko Horvat (deixeble de Slavoj Zizek), veus estatals l’activista gitana Pastora Filigrana, i la presència de veus locals que pitgen fort, com Patxi Ocio des del món cultural i Georgina Monge i des de les polítiques
2. Open House 24h Barcelona
Habilitar la visita d’edificis singulars i estructures a les quals no es permet l’entrada.
On es fa? En el cas de Barcelona, l’Open House 48h permet pujar al terrat de l’Arc del Triomf, a la presó de la Model, al Rec Comptal subterrani, el laberint d’Horta, les cotxeres de TMB…
I a Sabadell? Es poden obrir visites a la Torre de l’Aigua, a l’antiga Aliança Francesa (ara tancada), l’antiga andana de FGC de Centre (clausurada des de 2017), les naus de l’Artextil, la caserna de la Guàrdia Civil, la Capella Blava d’Alfons Borrell…
3. Fira del Llibre de tardor Xixón / Palma
Creació d’una fira que descentralitzi la venda de llibres més enllà de la campanya de Sant Jordi i la de Nadal.
On es fa? A mútiples ciutats, depenent de la temàtica
I a Sabadell? Podria ser temàtica i coincidir en el temps amb el ja existent Sabadell Negre, de forma que fos una fira de llibre policíac (tal com fan a la Setmana Negra de Xixón). També pot estar centrat en que sigui editat en català, com ara la Setmana del Llibre en Català (Palma, Barcelona…); o que estigui centrada en la novel·la de l’Amèrica Llatina (i que servís com a eina de cohesió social amb la comunitat de nouvinguts dels països llatins).
4. Ruta d’art urbà València
Programa per decorar parets mitgeres amb murals de grans dimensions, millorant la qualitat estètica de la ciutat i fomentant l’art urbà com a eina cultural i d’integració juvenil. On es fa? A València, el programa de parets mitgeres al Casc Antic ha estat exitós.
I a Sabadell? De fet, la regidoria de Cultura ja prepara, de la mà de l’entitat Artefakto, una App per al telèfon mòbil, amb el qual poder resseguir els murals de la ciutat.
El guia fa la seva explicació als assistents davant del pati de la Model, en el marc de la Biennal del Pensament de Barcelona, el passat octubre / MARIONA GIL
Un dels debats de la Biennal de pensament / AJUNTAMENT DE BARCELONA
8. Abonament T-10 pel cinema Terrassa
Obsequiar amb abonaments pel cinema a diferents col·lectius o franges d’edat.
On es fa? Són moltes les administracions que ho fan. L’Ajuntament de Terrassa, per exemple, regala tot jove que compleix 18 anys amb un passi anual pel Cinema Catalunya (de titularitat pública).
I a Sabadell? Es podria regalar un abonament per a 10 funcions (de forma que tingués la forma estètica d’una T-10 dels trens de FGC) als joves que compleixen els 18 anys (sota conveni amb Saló Imperial i Eix Macià).
9. Refugis antiaèris de 1936 Martorell / Tarragona
Acondicionament i reobertura dels refugis construïts per fer front al cop d’estat de 1936. Fomentant la memòria històrica i del patrimoni.
On es fa? A múltiples viles catalanes, com darrerament Martorell i Tarragona.
I a Sabadell? Obertura del refugi a l’aeròdrom de Sabadell, a la fàbrica Baygual i Llonch (on hi havia els tallers de l’Aviació Naval), a l’actual IES Pau Vila, al carrer Buxeda cantonada amb Tetuan. Visita del túnel de l’estació Rambla dels FGC (adaptat com a refugi). Contextualització juntament amb la secció d’Història de la Fundació Bosch i Cardellach.
10. Museu Tèxtil i Ruta dels vapors Terrassa / Berga
A fi d’introduir un major relat obrerista i una contextualització històrica de les condicions de vida de les classes populars, així com de les aportacions econòmiques i de la burgesia i tècniques dels enginyers.
On es fa? L’exemple més clar el tenim a Terrassa, on el museu mNACTEC (a l’antiga fàbrica Aymarich) acull una recreació d’un vapor tèxtil. Al Berguedà, trobem la colònia tèxtil de Can Vidal (museïtzada), així com les mines i les cases obreres de Cercs.
I a Sabadell? Malgrat l’existència de llibres que recullen la història i guies dels vapors existents, no comptem amb un equipament que centralitzi aquest coneixement i l’ofereixi a la ciutadania en forma de Centre d’Interpretació de com era la vida en el passat industrial de Sabadell.
