Captura aèria de Sabadell / MIGUEL CORRAL
Quan camineu pel carrer i sentiu el broooom llunyà d’una avioneta, alceu la vista i –potser–veureu Miguel Corral a bord. Del barri obrer de Torre-romeu, aquest jove (23 anys) porta un any fent classes per aconseguir la llicència de pilot privat, de la que s’examinarà en breu, mentre està en ERTO a l’empresa Norwegian. Les fotografies que fa Miguel Corral durant els vols causen furor a les xarxes socials. Ens mostren una Sabadell deseconeguda per la majoria: a vista d’ocell. Les podeu veure a Twitter i Instagram (@_flybymike_), així com seguir els seus vídeos a Youtube (FlybyMike).
Què et passa pel cap per tal que acabis sent pilot? Jo sóc de Torre-romeu. I des de petit, que veig passar els avions per damunt del meu barri. Quan tenia 8 o 9 anys i em vaig demanar: però com pot ser que aquestes volin? Poc després vam anar de vacances a Tenerife (amb la família) i vaig pujar a un avió per primera vegada. Hi havia alguna cosa dins meu que va dir: Aquest és el meu món.
Com s’aprén, un ofici tan peculiar? Quan vaig arribar als 18 anys, em vaig matricular a la carrera de Gestió Aeronàutica, aquí mateix, al campus de Sabadell. Ja el primer anys ens va fer una xerrada sobre handling, que és l’atenció a l’aeronau quan està a terra. Llavors vaig començar a treballar a Iberia, com a coordinador de vols.
Per a ateus del sector, quines tasques implica? El handling és les tasques de les persones que ajuden a l’embarcament i desembarcament de passatgers al finger, del transport de les maletes, de la neteja… I jo, com a coordinador, faig que l’escala de l’avió a terra (des que aterra fins que se’n torna a anar) surti bé: que el pes de l’avió estigui correctament repartit, que el combustible que necessita pel trajecte sigui adequat i que el temps d’embarcament no s’allargui. O sigui, que l’avió surti en hora.
I vas combinar la carrera amb la feina a Iberia? Realment, vaig adonar-me que el meu futur no estava a la universitat, no m’acabava d’agradar. I vaig posar els diners en la meva formació per ser pilot. Vaig començar el novembre de 2019. I després de tot l’any fent classes teòriques i hores de vol, ara en breu m’examinaré. I així em trauré la llicència.
Miguel Corral, entrevistat pel DS / LLUÍS FRANCO
I ja podràs enviar currículum a Vueling, per exemple? No, aquesta llicència és de pilot privat. Després està la comercial (podria fer de pilot d’aerotaxi, per exemple). I finalment la de línia aèria, per ser pilot de Vueling o qualsevol altra aerolínia.
Socialment, associem el món de les avionetes als ‘pijos’… No és barat, ni està l’abast de tothom. La meva llicència (o sigui, el conjunt de classes i tràmits) em costarà entre 7.000 i 11.000 euros. És pasta, clar. Però a veure, si ho fas com a oci, potser és car. Però per a mi, és la meva formació laboral. Estudiar a la UAB també té un cost! No és pija, com la gent es pensa.
I què costa ser pilot d’aerolínies? Entre 50.000 i 70.000 euros. El més car són les hores de vol. Aquí a l’Aeroclub de Sabadell es poden fer totes les llicències. Existeix la BCN Flight School, que és l’acadèmia associada oficalment al propi Aeroclub. Però també operen moltes altres escoles de vol: Aerolink, EAS…
Sembla que Sabadell sigui una potència! És que a nivell de formació Sabadell és molt important. El més important de Catalunya. I de fet, quasi de l’Estat, després de Cuatro Vientos (a Madrid). Fixa’t, al juny vam estar per davant de Barcelona i de Madrid, en trànsit! Clar, amb la Covid-19, no havia quasi vols comercials, en canvi les formacions sí que continuaven. Després, al juliol, ja ens van superar.
Però, no podríem estudiar a El Prat? Jo aterro a 120 km/h. Imagina’t que darrere em vingués un avió comercial de Vueling, que aterren a 280 km/h! És impossible. A més a més, per entrar a El Prat l’aeronau ha de tenir un pes mínim.
Què fan que l’aeròdrom de Sabadell sigui tan exitós? Perquè té molt bona ubicació: està prop del mar, però també de muntanyes. I el clima! Tenim molts de dies de sol.
Si volem fer un viatge d’oci des de Sabadell, doncs, ens esperem a l’estiu perquè és la millor època? Mmmm… Molta calor no és bo, l’avioneta fa un pitjor rendiment. A més a més, a l’estiu sovint passa que tens un matí espatarrant, però la condensació de la calor acaba generant núvols a la tarda. Per mi, la millor temporada per volar és la primavera.
I volar de nit, sota la lluna? Aquí a Sabadell, podem volar d’orto a ocaso. Ara, al novembre, quan es pon el sol a les 6 de la tarda ja no pot volar. L’únic que pot volar de nit és l’helicòpter dels Mossos d’Esquadra. Altres aeròdroms sí que estan oberts les 24 hores, com Reus i Girona.
Recreació de Sabadell, des de l’aire / MIGUEL CORRAL
Tu tens una avioneta personal? Noo!! (Riu) Per norma general no es té avioneta. El que fem és pagar una quota a l’Aeroclub per poder fer ús de les avionetes i les instal·lacions. Hi ha aficionats no més de sabadell, sinó de tota Catalunya. Bé, i de l’estranger. Hi ha països que només tenen 50 dies de sol a l’any. I clar, venen aquí…
Fes-nos enveja. Com es veu Sabadell, des de l’aire? Molt xula! Es veu millor des de l’aire que de la forma en la que la coneixem caminant a peu de carrer. La percepció de les coses és diferent. Nosaltres seguim un circuit de trànsit, que envolta la ciutat, sense creuar-la pel mig. Veiem el parc Catalunya i Can Gambús i te n’adones que són espais super grans. T’ajuda a orientar-te millor. Quan estàs amb els amics i dius: ‘anem a Can Feu’, doncs jo ja sé a on està de la ciutat. I al de poc d’enlaira-te ja veus Barcelona! Uau!
I a la comarca? He de dir que Sabadell és més guapa que Terrassa! Terrassa és molt gran, però és rodona. L’estructura de Sabadell, allargada, és més interessant. I el que també és preciós és sobrevolar La Mola. I anar a Montserrat! Veus el monestir, les puntes de pedra… A més, Montserrat és molt útil per orientar-te. Si estàs a la plana de Lleida i vas un poc perdut, quan veus Montserrat ja saps com tornar, que veuràs Esparreguera, Terrassa… i finalment Sabadell.
Què vas sovint a Lleida? Volem per tota Catalunya. Per fer maniobres de vol anem cap a Sant Sadurní i Vilafranca (cap a l’Oest) i a Granollers, Cardedeu i el Montseny (quan anem cap a l’est). Allà practiquem girs, pèrdues…
A la costa / MIGUEL CORRAL
I més lluny? Sí, podem pujar a La Cerdanya. Hi aterres, prens un cafè i tornes a enlairar-te. A La Cerdanya, fins i tot, hi ha piscina!
O sigui que te’n vas a passar el dia a La Cerdanya i fer-te una capbussada a la piscina? Però pensa que el cost d’aquest viatge és de 250 o 260 euros. Si ho fas amb quatre amics, tampoc és tan car! És com quan fem un viatge amb amics en cotxe i paguem entre tots la benzina i el peatge. Però amb una avioneta.
Mmm… I creuar el mar? Clar, hi ha gent que se’n va a passar el dia o a fer una nit fins a Menorca. Es triga una hora en arribar, hora i mitja com a molt. I algunes persones també baixen fer una paella a Castelló.
