Martí Gironell (Besalú, 1971) presenta Paraula de jueu (Columna, 2020), la qual reprèn l’argument d’El pont dels jueus, que amb els anys ha esdevingut tot un best-seller medieval en català. Dimarts vinent serà a La Llar del Llibre (19 h).
Han passat 13 anys fins que ha donat continuïtat a un ‘best-seller’. Sorprenent, en aquesta època d’immediatesa… Primer em vaig documentar sobre el segle XIV. I com que soc una persona curiosa, surten altres èpoques i històries que també em ve de gust explicar. Com ara L’arqueòleg. Realment, aparco la continuïtat natural perquè no tenia la necessitat de forçar.
El personatge de Pere Baró té ara el repte de reconstruir el pont de Besalú. Metàfora de l’actual falta de diàleg? Ho pots extrapolar als nostres dies, clar. Si no hi ha voluntat de comprendre l’altre, de saber què hi ha darrere, serà impossible bastir ponts. Es poden establir paral·lelismes amb tantes situacions de la història mundial… Una comunitat que es pensa que és millor que l’altra. O si no t’interessa saber perquè es volen independitzar els altres…
El poble jueu també? Es van difondre rumors. Les elits eclesiàstiques tenien interès que cristians i jueus estiguessin a patacades. I no comprovar res va fer que tot trontollés.
Llavors, també eren ‘fake news’? Clar, no ens hem inventat res, els jueus ja les van patir. Abans, escampant rumors podies canviar moments històrics. Amb incertesa, amb la por. Està documentat! Perquè abans feien creure al poble un únic missatge i era difícil que ho poguessin comprovar. Havies de demanar a l’altre. En canvi, ara podem contrastar, tenim les eines per fer-ho.
La teva visita a Sabadell estava prevista fa un mes, però es va suspendre per les restriccions. Existeix fatiga cultural? Jo no la sento ni la percebo en altres escriptors! Tenim la voluntat de reorganitzar tots els actes que es van suspendre per la Covid. Si cus en el desànim, et quedaries tancat a casa i deprimit!
Ha estat el 2020 l’any de la precarització dels treballadors que us dediqueu a la cultura? S’ha demostrat que la cultura sempre rep els pals. Si s’ha de sacrificar algú, nosaltres… Però també han estat dies de buscar estratègies, de reinventar-se. Per exemple, els clubs de lectura els he passat a fer on-line. I com que la ruta literària d’El pont dels jueus és difícil fer-la ara en forma presencial, he gravat un podcast que els turistes es podran descarregar de la web de l’Ajuntament.
A França hi ha hagut una crida des de l’administració a no comprar llibres a Amazon, posició que no s’ha vist a Catalunya. Què en penses? Les dues possibilitats han de coexistir i cohabitar. Jo no acostumo a fer compres per internet, però tampoc crec que s’hagi de crimialitzar. Igual que molta gent no compra al Mercat, sinó que ho fa per internet. Ara bé, espero que subsisteixin totes les que hi havia abans que esclatés la crisi el mes de març.
