Ciutat

Eulàlia Barros, primera degana del Col·legi d’Advocats: “No he fet cap al·legat a què em votin per ser dona”

Eulàlia Barros serà la nova degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocacia de Sabadell durant els pròxims quatre anys, després de guanyar les eleccions que es van celebrar dijous. Es va imposar a Carmen Gómez i a Marc Remolà, amb el 55% dels gairebé mil vots, emesos de forma presencial i telemàtica.

Especialitzada en dret laboral, la sabadellenca serà la primera dona que ocupa el càrrec. Tanmateix, no en fa bandera i ho considera circumstancial. La resta de professionals que l’acompanyaven a la candidatura, també han estat els més votats per ocupar les places de diputats, secretari i bibliotecari.

Quina ha estat la clau perquè cada membre de la candidatura hagi obtingut la majoria de vots?

Som professionals de carrer. És a dir, exercim el dia a dia de la nostra professió. No estem a megadespatxos, la majoria treballem per compte propi. Ens trobem els col·legiats en els jutjats i ens coneixen, saben la nostra predisposició, el nostre tarannà. A més, dels 7 candidats, 6 ja hem treballat abans en el Col·legi desinteressadament, en comissions que impliquen un servei directe als col·legiats. Hem estat molt de cara al públic, hem estat la primera porta d’entrada al Col·legi.

Què us va impulsar a presentar-vos junts?

Érem un grup de gent que ens havíem conegut al Col·legi, ens aveníem molt i formàvem un equip molt sòlid. Això no vol dir que pensem igual, però sempre intentem agafar la millor de totes les postures i acabar fent una idea Frankenstein que ho contempli tot. Sempre hem intentat sumar. Això no vol dir que no discutim. De fet, això és el que m’agrada d’ells, que siguin lluitadors. Si em diguessin a tot que sí, no hauríem aconseguit tantes coses. Les discussions ens enriqueixen amb idees.

Quin serà el full de ruta durant els pròxims quatre anys?

Prendrem possesió del càrrec a finals de desembre i el 2 de gener ja agafarem les regnes de tot. La primera cosa que farem serà informar-nos de tot com està, de forma adient. Per saber on estem, què tenim i a partir d’aquí posarem en marxa les línies del programa. Sense pressa, serem molt prudents, i sempre decidint amb un estudi previ. I, si en algun moment hi ha un error, rectificarem i escoltarem l’opinió dels col·legiats.

Eulàlia Barros, la nova degana del Col·legi d’Advocacia de Sabadell / D.S.

Quines seran les línies a seguir?

Mantindrem les quotes col·legials per al jovent i pels que no són tan joves. Serem el Col·legi de l’Advocacia amb les quotes més baixes. El segon punt serà fer que el col·legiat vegi que les quotes es reverteixen en serveis. Un dels serveis que valoren més és la formació: en la nostra professió, o estàs permanentment format, o ja cal que tanquis la porta del despatx. Per tant, prestarem una formació gratuïta actual i continuada. I un altre punt seran les campanyes publicitàries, per recalcar la importància de la professió, perquè se’ns valori. Lluitarem  perquè se’ns respectin els drets a conciliar, personals i familiars, perquè se’ns respecti el descans. I tot això ho farem dins de dues línies bàsiques: la transparència i la contenció en la despesa.

Què fareu perquè creixi el Col·legi?

Els nostres col·legiats, sobretot alguna part del Vallès Occidental, tenen el Col·legi de Barcelona molt a prop, que és un gegant. Un dels problemes amb què ens trobem és que la gent jove que ha aprovat el master d’advocacia va a Barcelona. Hem d’oferir proximitat, molts serveis i competir amb tot el que es pugui amb Barcelona. Potser en cursos de formació no podem, però sí en proximitat, i aquí és on apostarem molt fort. A Sabadell, si un col·legiat té un problema, ell sap que agafa el telèfon, ens truca i se li posa el vocal o el diputat del torn d’ofici. La rapidesa, la fluïdesa, que donem és impossible que Barcelona la tingui. Són més de 28.000 col·legiats.

No has reivindicat el fet de ser la primera dona de la història a ser degana del Col·legi.

Si mires la meva candidatura, no he fet cap al·legat a què m’hagin de votar perquè sigui una dona. Un cop em posen el títol de ser la primera dona, n’estic orgullosa, i molt contenta, però no és una cosa que considerés que havia d’utilitzar perquè em votessin. No m’ha agradat dir-ho en el programa, perquè sent dona he tingut les mateixes oportunitats que la resta de persones.

Comentaris
To Top