Roger Escapa (Sabadell, 1988) dirigeix El Suplement de Catalunya Ràdio des de l’any 2018 i des de llavors ha afegit el seu toc personal al programa. Un cop al mes elabora reportatges de caràcter social, juntament amb el seu equip. Un d’ells, Suïcidi, el gran tabú, ha aconseguit el Premi de Civisme que concedeix la Generalitat. Ell ho té clar: els mitjans de comunicació no poden mirar cap a una altra banda i han de tractar el tema del suïcidi.
Quina valoració feu des d’‘El Suplement’ del premi que heu rebut?
Molt positiva. El premi és un reconeixement a la feina feta de tot l’equip del programa, ja que hem fet moltes hores per tirar endavant els 50 minuts del reportatge. Nosaltres partíem de la falsa premissa que tractar el tema del suïcidi en els mitjans generalistes era incitar-lo. El nostre objectiu era desmitificar aquesta idea i trobar històries de protagonistes per abordar l’assumpte. Això sí, no volíem donar detalls de la metodologia que empren les persones per perdre la vida de forma voluntària. Vam evitar com fos entrar en aquesta dinàmica sensacionalista. Dit això, molta gent es va posar en contacte amb nosaltres per donar-nos les gràcies pel programa.
Vas dedicar el reportatge a la teva tieta. La seva mort voluntària va ser el principal motiu pel qual vas decidir tirar endavant el projecte?
Sens dubte, tot i que també volia acabar amb el tabú que hi ha al darrere. Ella va decidir treure’s la vida uns mesos abans que comencéssim a preparar el programa. El suïcidi ens ha tocat a tots i l’hem viscut de prop, però és un tema tabú que tenim guardat en un calaix. Nosaltres volíem demostrar que se’n pot parlar de forma oberta, perquè és un problema molt present a la nostra societat i no podem mirar cap a una altra banda. El suïcidi és la principal causa de mort entre els joves i els mitjans de comunicació no podem amagar-ho.
Com vau trobar els testimonis?
Doncs va ser gràcies a la gran quantitat de contactes que té el meu equip. La Sara Llovet i la Sònia Deulofeu, dues periodistes del programa, es van encarregar de trobar les persones protagonistes del nostre relat. Sempre sé que aconsegueixen històries molt potents i així va ser. L’èxit de Suïcidi, el gran tabú és seu en gran part. Dit això, crec que tenim la sort de fer un programa en cap de setmana i tenim més temps per pensar en diferents relats radiofònics.
Ara ens centrem en la teva trajectòria professional. Quin és el secret per ser un dels pilars de Catalunya Ràdio sent tan jove?
Tenir sort i treballar molt intensament. Formo part de la generació més formada de la història, però que ha tingut molts problemes per entrar al món laboral. Jo n’he sigut una excepció i estic molt agraït a l’emissora pública per l’oportunitat que m’han donat. Tinc la intenció d’estar-hi molts anys.
Vas començar a l’emissora fent una secció el 2014 a El Suplement, que en aquell moment dirigia Ricard Ustrell. Com va ser treballar amb un amic?
Molt divertit. De fet, ens vam conèixer estudiant periodisme a la UAB i vam entrar junts a Ràdio Sabadell i Matadepera Ràdio. La ràdio ens ha unit molt i hem passat moltes estones junts. I a més, el 2014 em va ajudar a entrar a Catalunya Ràdio.
Escapa va aprendre l’ofici a les dues emissores locals / LLUÍS FRANCO
Des de la temporada 2018/2019 dirigeixes ‘El Suplement’. Què significa per a tu?
Jo estic molt agraït de fer aquest programa i per mi no és un trampolí per arribar a cap lloc, sinó que és una meta per mi. Vull consolidar-me al programa, seguir amb l’equip actual i mantenir el meu segell personal. La ràdio és molt lenta i necessita temps. Fa només tres anys que estic a El Suplement i crec que podem donar molt més de nosaltres.
A la ràdio sempre esteu pendents de l’Estudi General de Mitjans. Us condiciona a l’hora de treballar?
A mi no, perquè estic convençut que el nostre programa està molt treballat. Aquest any fem una hora menys que l’any passat i això vol dir que acumulem menys audiència. Ara no som líders, però no canviarem la nostra forma de fer encara que els resultats de l’EGM no siguin prou positius.
A l’estiu vas sonar com a possible substitut al capdavant de ‘El Matí de Catalunya Ràdio’. El director de l’emissora va parlar amb tu?
Van passar moltes coses, però crec que va ser un gran encert l’elecció de la Laura Rosel. Hi va haver trucades, però la direcció sap que jo vull fer el cap de setmana. Ara mateix no em plantejo la possibilitat d’entrar a “El Matí de Catalunya Ràdio”, perquè el projecte de Rosel és a llarg termini. Tot i que no descarto en un futur dirigir el programa líder de l’emissora.
