L’advocat Jaume Torras Balcell, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, és un gran coneixedor de la realitat del mercat de lloguer a la comarca. Ens descriu un mercat amb un dèficit d’oferta i augment de preus.
Quina és la naturalesa de la Cambra i quines són les seves funcions? La Cambra és una entitat sense ànim de lucre que defensa els drets dels propietaris de finques urbanes associats, uns 2.730 en total. Primer érem una entitat oficial amb afiliació obligatòria i ara som una empresa de serveis amb adscripció voluntària, controlada i tutelada per la Generalitat.
Quin és el perfil d’aquest propietari? El nostre associat és el petit i mitjà propietari. Aquella persona que disposa, a banda del seu habitatge habitual, d’un segon o tercer immoble que decideix llogar per tal d’obtenir uns ingressos extres i millorar el seu nivell de vida. Normalment, es tracta de pensionistes que han estat estalviant tota la seva vida.
El lloguer ha travessat diverses etapes històriques ben marcades… Sí. Molta gent encara recorda els anomenats contractes subjectes a la pròrroga forçosa, indefinits. Això va durar fins al 1985, quan la llei Boyer va limitar la durada dels contractes. La Llei d’arrendaments urbans del 1995 va establir l’actual marc legal del lloguer, amb una durada mínima dels contractes de 5 anys amb una pròrroga de 3 més. Durant la crisi, i per pressions dels lobbys econòmics, el govern de Rajoy va convertir-lo en un 3+1. Finalment, el darrer executiu socialista ha retornat al 5+3, que dona estabilitat al llogater i, en definitiva, era el que volia el mercat. Per cert, 5+3 si s’és persona física i 7+3 si s’és persona jurídica, la novetat de l’última llei.
Quin moment viu el mercat del lloguer a Sabadell? Viu la llei de l’oferta i la demanda. Aquests anys hi ha hagut una mancança de nous habitatges i això ha provocat, en el lloguer, més demanda que oferta i una pujada de preus. El preu mitjà del lloguer ronda ara els 800-850 euros al mes.
Com se soluciona la manca de pisos de lloguer? L’Administració ha d’intervenir en el mercat més de forma indirecta que directa, com volia fer la Generalitat amb la limitació del preu del lloguer, ara en suspens i que va tenir un primer efecte contrari: una pujada de preus. El govern central va perdre l’oportunitat d’impulsar aquest mercat i abaixar els preus per no fer-se càrrec del gran volum d’habitatges assumits pels bancs per la bombolla immobiliària que podrien haver estat adquirits amb fons públics i destinats a lloguer social.
Què fa la Cambra per impulsar el lloguer? Motivar i incentivar el propietari perquè tregui l’immoble al mercat, perquè a vegades dubta. Com? A banda d’ajudar-lo a trobar un perfil de llogater adient, li oferim una assegurança de pagament i de danys en l’habitatge. També li redactem els contractes d’arrendament i l’acompanyem en els procediments judicials de desnonament per manca de pagament o expiració de termini.
Es preveuen canvis en el mercat del lloguer a curt o mitjà termini? No. Tenim un bon marc d’actuació, que aporta estabilitat a propietaris i llogaters, ja que és necessari trobar un equilibri d’interessos. En l’àmbit més comercial, no sembla que hi haurà grans canvis, tot i que si l’Administració afavoreix l’habitatge social, aquesta acció pot ajudar a regular els preus del lloguer lliure. El lloguer és una molt bona alternativa en un món en el qual la mobilitat s’ha convertit en una exigència laboral o professional.
