Zugzwang. Marc Tresserras, Víctor Blázquez. Companyia Golam al sofà.
En la idiosincràsia cultural sabadellenca, la tenacitat és una de les virtuts punyents i la capacitat d’adaptació en temps de pandèmia, una obligació de supervivència. I ambdues facetes són constants en la trajectòria del Teatre L’Alternativa, caracteritzada per una programació pròpia eclèctica i heterogènia, que va des de concerts de jazz a musicals, passant per monòlegs i enriquint el teixit de la ciutat en convivència amb l’institut Casablancas.
Aquest cap de setmana –i el proper també–, la sala ha acollit l’espectacle de microteatre Zugzwang, de la companyia Golam al sofà, dins una tendència que és una sortida artística i comercial sense un emplaçament de referència a Sabadell, tot i els precedents en ciutats com Barcelona, que compta amb diversos espais que ofereixen simultàniament diverses obres.
Com a equivalent als curts cinematogràfics, el microteatre té una vida molt més recent i assumeix algunes claus de la postmodernitat basada en la fragmentació dels relats i metarelats, és a dir, microrelats; l’intercanvi dels rols entre subjecte i objecte; un grau zero d’ornaments en l’escriptura, i, per últim, el silenci com a detonant d’un procés de redefinició i confrontació del subjecte abocat a un escepticisme lúcid que l’obliga a la resignació i a l’acceptació de la impotència davant la realitat i a l’aposta per la immanència com allò inacabat i en constant revisió.
Tot això s’entreveu a la història dels dos personatges que es troben en una parada d’autobús. Són dos common man superats per la seva circumstància, convertits en espectadors de la seva quotidianitat, des de la qual perceben el propi desencís i insatisfacció vital. Ho condensa el símil inserit per l’anècdota del pagliacci, que els retrata com a dos antiherois de caràcter i problemes diferents però amb circumstància comuna.
A partir del diàleg, s’adonen de l’autoengany amb què viuen com a víctimes de la solitud, l’abandó, l’amor i el desamor i reflexionen sobre la llibertat de l’individu en escollir i dirigir la seva vida: la metàfora d’esperar l’autobús.
El muntatge és auster, senzill i efectiu amb un atrezzo mínim que vesteix un desenvolupament ben construït dramatúrgicament que explora dues personalitats diferents en un bon ritme teatral. Serà un encert que la sala es plantegi ser la referència del microteatre a la ciutat. El proper dissabte 6 i diumenge 7 es podrà corroborar en les sis sessions que també oferiran (18.30 h, 19.30 h i 20.30 h).
