El cotxe s’ha aturat davant d’un pas de vianants i en surten la conductora i l’acompanyant, en direcció a un ciclista aturat. Ella s’hi acosta per l’esquena i li etziba tres puntades de peu seguides, ell l’amenaça amb una clau anglesa i a continuació li propina un reguitzell de cops de puny.
El vídeo, gravat tremolosament des d’una cantonada del carrer de Boccaccio la setmana passada, queda aleshores tallat amb la fugida dels agressors. Tots dos van ser ràpidament identificats i denunciats, però les imatges, encara que revelin una situació inusual de violència extrema, han destapat una allau d’històries de ciclistes que s’han sentit increpats per conductors. Desplaçant-se per anar a la feina, amb els fills a l’escola o simplement passejant.
Un ciclista amb el seu fill / O. ROJAS
“Per sort, les agressions físiques no són habituals, però n’hi ha en graus menors que fan que molta gent no s’atreveixi a desplaçar-se per les ciutats en bicicleta”, denuncia Dani Marinova, ciclista urbana i vocal del Bicicleta Club Catalunya. La manca d’infraestructures dissenyades per a ciclistes –sosté– desemboca en conflictes amb els conductors o vianants. Un estudi realitzat pel Col·lectiu Punt 6 a Barcelona revela que el 42% de les ciclistes han patit algun tipus d’assetjament per part de conductors.
Circulant amb bicicleta a uns 30 quilòmetres per hora per Sabadell, Arnau Griera va sentir de sobte com un clàxon el pressionava, ara fa una setmana. Aturat en un estop, explica, un conductor li va fer “un copet” amb la roda del cotxe. Aleshores es va detonar una forta discussió. “Se’t para el comptador?”, va preguntar-li ell. “Fa estona que em poses molt nerviós!”, va escridassar-lo el conductor, que –relata Griera– va baixar del cotxe buscant brega. “Aquest conductor estava molt boig. Però per mi el més greu és que, quan acompanyo els meus fills a l’escola amb bici, com a mínim una vegada a la setmana algú t’insulta o et fa sonar el clàxon per anar lents”.
El president de la Unió Ciclista de Sabadell, Miquel Borràs, demana “més consideració” envers els ciclistes, dins de la ciutat. Se’n fa creus, de l’agressió al carrer de Boccaccio de la setmana passada: “No s’hauria d’arribar ni a la discussió, que ja som prou grans tots”, lamenta.
Una ciclista, circulant per Sabadell / LL. Franco
Per avançar un ciclista en una via urbana, hi ha d’haver dos carrils i s’ha de mantenir una distància mínima d’1,5 metres. Però no és habitual respectar-ho: “El dret dels ciclistes a circular no està gens comprès”, exposa l’Ariadna, que diàriament acompanya els seus fills a l’escola amb bicicleta i ha passat por per la integritat dels nens. Els avançaments de cotxes i autobusos a una velocitat imprudent i sense guardar prou distància –assenyala– són habituals. “Quan ja has viscut moltes situacions tenses, integres el patiment. I això és una injustícia”, es dol Marinova.
