Si elles no poden sortir al carrer per celebrar el 8 de març, el feminisme entra en aquesta residència de gent gran. La cantautora Mabel Flores ha visitat aquest matí la residència Ciutat de Sabadell (al barri de Covadonga), on ha ofert un recital per a desenes d’usuàries d’aquesta residència. I ha arrencat reflexionant sobre el lema del Tot anirà bé. “Portem una mica d’esperança”, ha dit per iniciar les seves paraules. I ha passat a cantar una tonada: “Compañera, cuando esto acabe, tendremos la vida entera”.
Així han començat a sonar els primers acords d’un concert que ha trencat la rutina d’aquest dilluns plujós a la residència. De fet, inicialment, el concert havia de celebrar-se al gran pati; però l’aigua que queia de forma interrompuda ha obligat a replegar el concert al saló de la residència, si bé Flores cantava des d’un pati semiobert des d’on tenia visió de 360 graus del públic.
Estampes del concert d’aquest matí / LLUÍS FRANCO
El temps no ha estat impediment per al concert de Flores, que ha ofert un rectal eminentment feminista. No debades, avui és 8 de març. “Gràcies a vosaltres, dones valentes, que segur moltes de les que sou aquí vau lluitar en el seu moment per aconseguir els drets que les dones tenim ara”, ha dit Flores. La cantautora terrassenca ha cantat un tema inspirat en la seva veïna del 4t, que podria ser alguna de les dones presents a la residència. “La cançó explica com va conèixer la seva parella: al principi estaven molt enamorats, però al de pocs anys ell només estava al sofà i al bar”, ha dit gràficament. Per això, un dia, la seva veïna va fer les maletes. “Avui pagaria per treure’t de la meva vida”, deia la tornada, entonat com a ranxera mexicana.
Flores s’ha esforçat a injectar alegria als avis i àvies de la residència. I és ben bé que ho ha aconseguit: alguns aplaudien, però n’hi ha que -fins i tot-, s’han alçat uns segons per ballar amb la tendra lentitud de l’edat. “Hem de gaudir de la vida”, ha insistit Flores, qui va ser semifinalista al Sona 9 l’any 2018.
Estampes del concert d’aquest matí / LLUÍS FRANCO
Ha prosseguit amb una delicada versió de Gallo rojo, de Chico Sánchez. “Sou nens i nens de la guerra. Si la voleu cantar, endavant”, ha proposat al veterà públic, que lluïa majoritàriament llaços liles a la solapa, abans d’entonar els primers acords de la seva guitarra acústica. També hi ha hagut moments per a la poesia, amb versos que han reivindicat el dret de les adolescents a veure la seva vida sense ser agredides o assetjades pels nois.
El recital no només ha reivindicat el feminisme. També ha estat un crit de vida, una demostració que les residències de gent gran estan sortint progressivament de l’aïllament al qual es van haver de sotmetre per garantir la salut de les usuàries. El centre, molt actiu en activitats amb la comunitat, es va obrint així progressivament. I és que quasi totes les usuàries ja estan vacunades i no compten amb cap cas de Covid-19, explica la directora, Griselda Ginesta, unes excel·lents xifres que insuflen aire a un sector especialment afectat per la pandèmia.
