Albert Plans és un guionista sabadellenc que ha treballat a sèries com Porca misèria, Kubala, Moreno i Manchón o Ventdelplà, a més d’haver-ho fet a la pel·lícula Fènix 11·23 i a diferents documentals. Però, sens dubte, un dels projectes més estimats per tothom en què ha aportat les seves idees és Plats bruts. Molts dels millors capítols de la sèrie duen la seva firma. També és professor de guió a la Universitat de Lleida i està preparant la publicació de la novel·la La Segona Estrella.
Com va començar la seva carrera?
Vaig començar a treballar com a guionista a Plats bruts, el 1999. Érem un grup de companys que no havíem fet mai res de televisió. Érem amics del Joel Joan, que era amic del Jordi Sánchez per l’Institut del Teatre, i havíem conegut la Núria Furió i uns quants més. Vam començar a escriure el projecte a partir d’una idea del Joel i del Jordi. Vam estar treballant durant un any i mig sense saber si sortiria el projecte. Ens ho vam passar molt bé i ens va agradar molt.
Ha canviat la feina de guionista en aquests 20 anys?
A Catalunya tot l’audiovisual depèn molt dels recursos públics que s’hi destinen, tant la Generalitat com Televisió de Catalunya, i han baixat molt els recursos. TV3 està en un moment molt delicat i pràcticament no inverteix en producció aliena de ficció. I la Generalitat, després de 40 anys d’autonomia, no ha sigut capaç de tirar endavant una política de l’audiovisual d’èxit. A vegades ha sigut per manca de voluntat i d’altres perquè li han tombat des de Madrid lleis que eren importants, com l’impost que es va posar a les empreses de comunicació per destinar els diners a l’audiovisual i que el Tribunal Constitucional va tombar. És una mica una tempesta perfecta.
Les plataformes de ‘streaming’ no hi han ajudat?
Hi han ajudat una mica, però sobretot ha revitalitzat Madrid, i cada vegada aquí s’ha anat despoblant. Catalunya compartia gairebé la mateixa capacitat de producció que Madrid, i ara ens passen la mà per la cara. Es pot culpar els altres, però primer has de veure si tu has fet tot el que podies fer, i jo crec que no hi ha hagut una aposta ferma per un audiovisual potent, i ara en paguem les conseqüències.
Quins projectes té al cap per al futur?
Els pròxims mesos trauré una novel·la, estic amb tasques de la universitat com a professor de guió i vaig desenvolupant projectes de sèries i cinema. És una feina que és com una cursa de fons: es tracta d’insistir, treballar, escriure projectes i continuar sense parar, confiant que algunes coses que escrius acabin sortint.
De què anirà la novel·la?
Es dirà La segona estrella. És una història amb tocs de thriller i ciència-ficció sobre una noia que han segrestat. Li esborren tota la memòria i ha de descobrir què li ha passat, perquè hi ha una organització que ha decidit eliminar-la. La idea és que surti publicada el setembre, si tot va bé.
Què és el que li agrada més de ser guionista?
Explicar històries és una de les coses que fem tots cada dia. Quan quedem amb la família, els companys o amics expliquem què ens ha passat al llarg del dia. I el guionista té la possibilitat d’inventar i crear històries que són capaces de seduir, entretenir i emocionar molta gent. És una de les coses que fem els humans, i dedicar-t’hi és una d’aquelles coses que t’omplen.
