La Fundació Bosch i Cardellach considera que els museus municipals (d’Art i Història) fa anys que arrosseguen greus mancances que s’han de solucionar amb urgència. “D’una banda, es posa de manifest la manca de recursos econòmics, però també una manca de suport polític i d’abandonament general dels nostres museus, que donen lloc a situacions irregulars com ara que la plaça de direcció del Museu d’Història estigui vacant des de fa anys”, asseguren fonts de l’entitat.
Des de la Fundació també apunten, en declaracions al D.S., que “bona part dels problemes es podrien solucionar amb la dotació econòmica que s’espera per a aquests tipus d’equipament”.
Una opinió que coincideix amb la de la doctora en història de l’art Maia Creus, especialista en l’obra de Fina Miralles. “Hi ha una mancança impressionant de diners. Els museus estan treballant amb un equip mínim”, exposa. A més, rebutja fer crítica posant el dit en els directors i treballadors. “Treballen amb una sabata i una espardenya, de manera que la crítica ha de ser envers la voluntat de millorar el pressupost”, afegeix. A parer seu, és un problema que Sabadell arrossega des dels anys vuitanta. “Ens toca fer força ciutadana, conjunta; i no cap a la regidoria de Cultura, sinó cap a l’alcaldia directament”. I és que, segons Creus, cap alcalde ha entomat el problema.
Ricard Calvo, qui assistia a les reunions municipals sobre museus en representació de l’Acadèmia de Belles Arts (de la qual és vicepresident), apunta cap a un binomi diners-espai com a problema de l’oferta museística de la ciutat. “Falten diners, perquè amb diners es pot fer de tot. Com ara habilitar més espai per exhibir tot el fons de col·lecció pròpia de Sabadell”, assegura. Calvo reconeix que els passa a tots els museus, tenir molta “nevera” que no s’exhibeix, però que en el cas de la nostra ciutat és més greu. “A la Filatura de l’Estruch està molt ben emmagatzemat i catalogat, però cal mostrar-ho, amb una política d’anar airejant les peces”, indica.
Calvo també apunta el fet que moltes famílies han fet grans donacions a l’Ajuntament, però que també suposen un problema de conservació. “Potser et lleguen 5.000 fotografies, que està molt bé. Però on les guardes?”, explica, tot apuntant que qualsevol pas ha d’anar acompanyat de diners.
Aquest problema també passa amb els prop de 4.000 mostraris tèxtils que el Museu d’Història ha anat documentant i recuperant. Sebastià Serra, membre de l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil, explicita la possibilitat de crear-hi un espai habilitat amb les condicions de temperatura i humitat que n’asseguri la seva perfecta conservació, perquè si això no es fa, una part important d’aquestes mostres pot quedar greument malmesa i es perdrà.
Però també es destaca l’estat envellit dels mateixos edificis. “Convé que amb la mateixa urgència es renovi l’obsoleta museografia i, sobretot, es posin al dia els edificis dels museus i magatzems, amb greus deficiències de temperatura, seguretat, tecnologia i capacitat que fan perillar el llegat patrimonial de tota la població de Sabadell”, apunten des de la Fundació Bosch i Cardellach.
De fet, aspectes com la temperatura generen falta de confort evident. Aquest hivern passat, sense anar més lluny, calia portar abric extra per visitar la mostra Francesc Layret. Diputat per Sabadell. Ubicada a la 2a planta (sota la teulada), el fred que rebia el visitant l’obligava a despatxar de pressa. El comissari de l’exposició, Jordi Serrano, reconeix que van patir aquest hàndicap. També fa referència a la il·luminació insuficient. “Els llums fluorescents no ajuden, convindria una barra central per jugar amb la llum, que fa guanyar molt a una exposició”. Són, però, millores que requereixen uns diners que el museu no té.
Així mateix, el cronista local Jaume Barberà també que creu que els museus “estan supeditats a la falta de diners, des de fa molts anys”. Igualment, el pintor Ricard Montoya posa èmfasi en la capacitat de comunicació dels museus i sales expositives de la ciutat. “Cal millorar-ne la difusió, perquè sovint la gent no sap el que es fa. L’Ajuntament ha de portar de la mà el públic”, diu.
