L’Ajuntament demanarà que es continuï fixant un sostre en el preu del lloguer a la ciutat. La llei de regulació aprovada al Parlament de Catalunya el mes de setembre de 2020 –amb els vots d’ERC, Junts, Comuns i CUP– complirà un any i la seixantena de municipis que n’han estat afectats han de manifestar si hi volen continuar adherits. Són aquells municipis que, com Sabadell, es consideren àrees on el mercat de l’habitatge és tens, on les llars destinen més d’un 30% dels ingressos al lloguer.
El regidor d’Acció Social i Habitatge, Eloi Cortés, s’ha adreçat amb una carta a l’Agència Catalana de l’Habitatge per manifestar la intenció que a Sabadell es continuï fixant el preu màxim del lloguer segons l’índex de referència de la Generalitat. La sol·licitud està previst que s’aprovi en el ple municipal del mes de juliol.
Barberà, Cerdanyola o Montcada i Reixac també sol·liciten mantenir la regulació de preus, mentre que Sant Quirze i Palau-solità i Plegamans no són municipis on es fixi el preu del lloguer però els ajuntaments han demanat formalment que s’hi apliqui la llei. Terrassa i Castellar del Vallès, també zones on el mercat de l’habitatge és tens, a finals de la setmana passada no havien sol·licitat continuar fixant els preus.
Ara bé, el Govern Central, com a Sabadell format per socialistes i Podem, ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat de la llei de regulació catalana davant del Tribunal Constitucional. No la ha suspès, però sí que n’ha impugnat alguns dels articles perquè, segons va expressar la ministra portaveu, María Jesús Montero, xoquen amb les competències estatals. PSOE i Podemos estan negociant una llei estatal d’habitatge, amb la intenció de presentar-la abans d’aquest estiu.
