No vol triar entre ràdio, televisió o streamings. La sabadellenca Xènia Casado (1994) es defineix, bàsicament, com a comunicadora. I a jutjar per la trajectòria, ho és. Va arrencar a Ràdio Castellar, va fer el salt als directes online d’Operación Triumfo i ara és locutora de Flaix FM. Ho compagina amb els canals de Twitch, Tik Tok i Youtube. És també una de les cares del programa Canvi de xip, de TV3.
Què ens aporta Canvi de xip?
Ajuntem dues generacions que semblen pols oposats a partir de la tecnologia i de l’aprenentatge conjunt. Hi trobem molta tendresa, perquè els personatges son entranyables. És un tinder entre avis i joves, un format molt maco on veiem un xoc generacional, però busquem punts en comú.
Hi ha una escletxa entre cada generació?
Fins i tot n’hi ha entre millennials i la generació Z! L’evolució va tan ràpida que hi ha una bretxa entre generacions coetànies. I segur que no tindré ni idea de què m’explicaran els meus nets.
Ets natural, t’expresses sense embuts i amb frescor. És una marca personal que t’ha anat bé?
Soc natural, tal com raja, però adapto la manera de parlar als diferents projectes, segons el públic. No utilitzo el mateix to a Flaix Urban que amb una persona gran. El vocabulari s’ha d’adequar a qui et dirigeixes per crear un vincle d’empatia. Xerro en català, amb algunes frases en castellà i, fins i tot, utilitzo l’anglès. Hem de ser normals i corrents, tal com ens cultivem, amb el que llegim o consumim per la tele. I deixar-nos portar, perquè si no, tot és molt robòtic i impersonal. Quan tracto la gent, m’intento informar de qui són, d’on venen, què fan i hi parlo com ho faria a un col·lega. Pel fet de ser jove, crec que m’ho puc permetre.
Xènia Casado / CEDIDA
L’ús de castellanismes a TV3 va acompanyat de polèmica.
A TV3 no se m’acut utilitzar frases fetes en castellà. Però a Flaix FM, tenint en compte la quantitat de persones castellanoparlants, fer-ho em fa ser més propera. És una ràdio en català i n’estem orgullosos, però crec que és un valor afegit utilitzar en algun moment la llengua de les persones a qui et dirigeixes. A vegades, han trucat i m’han comentat ‘estic amb els col·legues d’erasmus!’. Doncs parlo en anglès. Ser poliglota és una virtut i no s’hauria de castigar.
Hi ha tota una generació que heu de modernitzar els mitjans tradicionals?
Està claríssim, però accedir a mitjans tradicionals no està fàcilment al nostre abast. El format està centralitzat en els adults: el pensa, l’executa i el mira un adult. Som protagonistes a través d’internet i és on ens fem presents i divulguem com ho faria un jove. Les formalitats cansen, amb una mica de disrupció podríem arribar a un altre tipus de públic i tenir una tele per a tots! Les comunicadores hem de lluitar perquè s’entenguin altres maneres d’expressar-nos.
Com es gestiona l’odi que ronda per les xarxes?
Quan tinc hate, passo. Jo faig la meva feina i no vull mogudes. La gent hauria de viure sense tant d’odi. Però estic exposada, és inevitable. Intento quedar-me amb la part bona. Al final, és una carrera de fons i se’n surt qui té més resistència a les crítiques, també a les bones i no se li pugen al cap. En definitiva, viu i deixa viure.
/ CEDIDA
