Elisabet Carnicé (Sabadell, 1981) és comunicadora freelance i treballa des de fa anys col·laborant en programes de televisió i presentant esdeveniments corporatius. Tot i la seva experiència en el sector, el fet de pujar a l’escenari sempre la fa estar alerta.
Has treballat a un gran nombre de llocs com a comunicadora. Consideres que és frenètica la teva trajectòria professional?
Més que frenètica, potser diria que és diversa. En els últims anys, més enllà de l’àmbit televisiu, he tingut la sort de poder participar en projectes molt enriquidors sobre educació, innovació, salut i esports, entre d’altres. Sí que és cert que la setmana que coincideixen un parell o tres d’esdeveniments, aquesta sí que és frenètica.
Elisabet Carnicé presenta actualment el programa ‘Quina canalla’ de la Xarxa Audiovisual Local, que arriba a diferents comarques / CEDIDA
Quins són els llocs que t’han marcat més?
Tots, i no només pels llocs, sinó també pels equips amb què he pogut compartir-los. Si penso en televisió, dels 15 programes, el meu cor es trasllada al meu debut 20 anys enrere, quan despertàvem la canalla al K3 amb un directe esbojarrat a les 7 h amb el Cincminutsmés (5’+!). També recordo les emocions viscudes a plaça castellera amb el Quarts de nou i els trepidants migdies del Tvist de TV3.
A més, has estat presentadora de moltes gales. Parlar davant del públic sembla que no et suposa cap dificultat.
A l’escenari hi ha un moment reservat per tenir la pell de gallina. Ho considero necessari per mantenir-te previnguda i atenta. Aquest és el respecte que hauríem de sentir tots cap al públic.
En quin moment laboral et trobes ara? En quins projectes estàs involucrada?
Actualment, satisfeta per com han anat els últims dos mesos d’activitat després de la davallada d’aquest darrer any i mig amb la pandèmia. Torno a col·laborar al programa Quina canalla!, de la Xarxa Audiovisual Local, que arriba a moltes comarques. Abans, havia dirigit el programa Instants grans, en el qual coneixíem grans històries creatives de superació, de persones anònimes i mediàtiques.
La sabadellenca té un extens currículum, però admet que ser treballadora autònoma no és fàcil i que comporta grans inconvenients
Com és treballar com a comunicadora ‘freelance’? Quins avantatges i inconvenients té?
Són molts els pros i els contres. Els avantatges són poder gestionar els teus horaris i -–el millor de tot– els espais on treballar aquell projecte determinat. I els inconvenients són la burocràcia de tota mena i aguantar estoicament sense cap dia de baixa, ni suport en temes vitals. Ei, però amunt!
Com et veus en un futur pròxim?
Visc la vida al moment, rebent amb braços oberts el que vingui de cara. Tanmateix, potser m’imagino encara al món de la comunicació, més vinculada a alguna agència o productora, treballant en nous reptes que m’omplin. També m’agradaria presentar programes d’entreteniment o documentals a la televisió, encara que sigui una mica utòpic.
Com valores la salut actual de la comunicació audiovisual i del periodisme?
La meva humil opinió és que la comunicació i el periodisme han perdut la seva virtut més romàntica. Lluny ens queda aquell periodista que buscava fonts i les contrastava amb personalitat pròpia. Ara tenim periolistes que fan pseudoliteratura, posts, fake news i notícies com més morboses millor.
