Les destitucions d’entrenadors mai són agradables. Habitualment es barregen sensacions de tristor, emoció i tensió entre el protagonista i el club. Fins i tot a vegades, el protagonista, o sigui el tècnic, marxa de mala manera i sense acomiadar-se públicament. Aquest va ser el cas, per exemple, del seu predecessor al càrrec, Kiko Ramírez. En canvi, l’adeu d’Antonio Hidalgo ha estat segurament el més emotiu i sentit en la història del Centre d’Esports. La sala de premsa Miguel Quereda s’ha quedat petita.
Mai un entrenador arlequinat ha marxat del club rodejat de tantes mostres de suport, des de tots els àmbits. Modèlica també la posada en escena del club. En absència del president Esteve Calzada i el portaveu del grup inversor estranger, Pau Morilla–Giner, per motius professionals, ha estat el director general Bruno Batlle qui ha representat el club, juntament amb la vicepresidenta Ana Navés, en la multitudinària roda de premsa. La totalitat del cos tècnic, treballadors del club, jugadors -han estat presents els capitans Aleix Coch, Néstor, Óscar Rubio i Néstor i els fitxatges Caballo i Aguza– i exarlequinats ja retirats del futbol com l’excapità Ángel Martínez o Manu Lanzarote.
Si Hidalgo ja va protagonitzar una emotiva roda de premsa després de la seva marxa com a jugador, ara s’han repetit les llàgrimes, sobretot quan s’ha referit als “dotze millors dies de la meva vida futbolística a Marbella” o quan ha començat el torn d’agraïments. Ha parlat dels seus pares, els seus fills Héctor i Álvaro, “que seran arlequinats per sempre” o el seu germà Alberto “que ha patit moltíssim. Tot i ser més petit que jo, ha actuat com el meu germà gran”. També s’ha emocionat quan ha citat el nom de Juvenal: “veure la teva cara de patiment les últimes setmanes m’ha dolgut”, li ha dit. No s’ha volgut deixar a ningú: cos tècnic, Bruno Batlle, Àxel Torres, Albert Ramos, Bransuela o Manzanera: “S’ho va deixar tot i només ell i jo sabem les hores de dedicació i implicació per aquest club”, ha recordat.
L’últim punt ha estat per a l’afició. Hidalgo ho ha deixat molt clar: “Se’n va un dels seus, que ha vetllat pel club i uns colors amb una dedicació màxima. Us estimo a tots”. Els aplaudiments de tota la sala han durat uns quants minuts. Antonio Hidalgo ja és història del Centre d’Esports, però ha escrit una gran història malgrat aquest amarg final.
