Patricia Berlín és el pseudònim sota el qual una periodista sabadellenca debuta en la literatura.
Com és ‘Las chicas decentes’? És una novel·la crossover, per a tots els públics. De fet, em feia il·lusió que els meus fills em poguessin llegir.
Un segrest marca la trama. D’on neix la temàtica? Fa anys vaig fer la cobertura del cas de la desaparició de Llum Valls a Sabadell. Els seus pares van estar nou mesos buscant-la, incessantment. Vaig viure tant el patiment dels pares. La trobarem o no… Però realment s’havia suïcidat el primer dia de la desaparició. El que passa és que no s’havia trobat el cos. I el que he intentat és que aquesta història hagués acabat d’una altra manera. Per això, el llibre comença el dia que troben una altra jove desapareguda.
Em recorda al film ‘Érase una vez en Hollywood’, de Quentin Tarantino, on canvia el final respecte els fets en els que es basa el guió. L’escriptor té la llibertat de canviar l’ordre de les coses. És com si hagués volgut esborrar aquell final.
I tot coincidint amb la diada feminista del 25 de novembre. De fet, totes les protagonistes són dones. La noia desapareguda, la mare, la periodista, la mossa d’Esquadra… Això ha estat així de forma volguda.
Els mitjans tractem amb excessiva morbositat aquesta mena de crims? A la novel·la, la periodista fa aquesta reflexió. Un dels seus neguits és haver convertit el cas en un circ mediàtic. Es demana on és la frontera entre la informació i la premsa groga. Precisament, perquè la periodista se sent culpable, acaba investigant el cas més profundament.
L’inici no és convencional. En comptes d’explicar la desaparició, arrenca amb la seva trobada. Volia canviar l’estructura tradicional. També em va passar que el personatge m’anava marcant l’escriptura, sobre la marxa. A l’inici havia de ser un monòleg, i després és més aviat una conversa amb la mossa.
Per què escriu amb pseudònim? És com si així nasqués com a escriptora. A més, també ho diferencio de la meva faceta com a periodista.
Té algun motiu la selecció del nom Patricia o el cognom Berlín? Fa referència a l’escriptora Lucia Berlín. Els seus llibres m’han impactat molt. I em va semblar un petit i bon homenatge.
La ‘democratització’ del llibre: autoedició i venda en línia
No és pas l’única novetat de Patrícia Berlín. I és que forma part, juntament amb el també sabadellenc José Luis Nisa, del projecte LOS20MÁSLEÍDOS.
Es tracta d’una plataforma on-line, conformada per vint escriptors independents, que pretén potenciar la literatura de Km0.
“Són obres que es publiquen al marge de les editorials i que no disposen d’un circuit comercial per donar-se a conèixer”, explica Berlín. De fet, Las chicas decentes no se pintan las uñas és una autoedició de l’escriptora, que malgrat una curta impressió inicial, s’anirà imprimint sota demanda. Malgrat que se’n poden trobar alguns exemplars a la llibreria LibreRío de la Plata, les comandes cal fer-les contactant amb el correu patriciaBerlí[email protected] o a Twitter a @patriciaberlínescritora.
“Si no ets conegut, és difícil que et publiquin. I si ho fan, sovint són tirades curtes i sense promoció”, explica Berlín. De la selecció se n’encarrega l’agència literària Èxit.
Entre els autors seleccionats hi ha supervendes consagrats com Fernando Gamboa.
