Alba Grifell és periodista, però sempre s’ha dedicat a temes de producció. Ha treballat a APM?, a El Suplement de Catalunya Ràdio, i a FAQS de TV3, entre d’altres. Ella confia en un periodisme “lliure i independent”.
Quin és el teu vincle amb Sababadell?
Hi vaig venir a viure fa uns sis anys, per allò que queda tan bé de dir: per amor. El meu com-pany és d’aquí, de tota la vida.
Quan vas descobrir la teva vocació periodística?
No sé si dir-ne vocació. Vaig estudiar Periodisme, però mai he exercit com a tal, sempre he fet de productora (arran d’unes pràctiques). Des d’un inici em va agradar molt i, des d’aleshores, sempre he tingut aquest rol dins del món periodístic: tant en mitjans com en programes d’actualitat.
Amb els anys, com has crescut professionalment?
He tocat molts pals i això m’ha fet aprendre cada dia. Quan comences no t’imagines què acabaràs fent, potser creus que seràs corresponsal de guerra o faràs projectes molt grans (riu). El dia a dia no s’acabà convertint en tot això, i la vida t’acaba portant cap a al-tres camins. Són petites coses que et motiven diàriament i m’he mogut per diversos terrenys que m’han fet créixer, tant a la ràdio, com a la televisió o en la producció de documentals.
Has treballat tant a la ràdio com a la televisió. Prioritzaries un d’aquests mitjans o ets sents còmode en tots dos?
Són molt diferents. La ràdio és meravellosa i t’enganxa molt. És immediatesa i vius molt de prop el periodisme i tecnològicament és molt senzill: només necessites un micròfon. Per emoció a flor de pell triaria la ràdio, però vull deixar clar que ara mateix no la canviaria pels documentals i vull deixar constància que a la televisió he après moltíssim.
L’actualitat sempre t’ha mogut.
És l’adrenalina del periodista, és una droga. T’interesses pel món i necessites saber què passa per explicar-ho de la millor forma possible. Ho vius tot de molt a prop i ho magnifiques. Hi ha molts moments que no oblidaré mai, com l’atemptat a París, a Bataclan o l’1 d’octubre.
En què consisteix ser productora?
La gran pregunta (riu). És el que fa possible que les coses passin: busques contactes, proposes noms d’experts i els has de convèncer perquè vinguin al programa. A més, penses la logística per facilitar que això passi (com arribaran, a quina hora, etc.). És una part molt important de l’engranatge. Defenso molt la producció, perquè són els grans oblidats, sense ells no es podria tirar endavant un programa de televisió o d’altres mitjans.
Actualment, creus que el periodisme es troba en un bon moment, o bé tot al contrari?
Cada vegada els mitjans de comunicació estan més polititzats i això no és bo perquè un periodista ha de ser totalment independent i lliure. Encara hi ha molta feina per fer.
Quins són els teus projectes de futur?
Ara estic a la productora El Terrat, dins la secció de documentals de no-ficció. Sempre m’havia cridat l’atenció, espero gaudir d’aquesta feina, que m’apassiona tant, durant molt de temps
