Té la sort a les seves mans i canta per igual quintos que plenes. Marc Gregori és un dels lloros del Quinto de l’Hotel Urpí. Després de més de trenta anys, aquest Nadal ho està deixant de ser de manera progressiva per “donar pas a altres lloros més joves”. “Ara la meva funció principal és dirigir el Quinto, tot i que també m’agrada cantar partides de tant en tant”, explica Gregori.
Albert Creus és ara qui sol cantar habitualment les boles, tot i que el fill de Marc Gregori, de només 18 anys, n’està aprenent i aviat podria substituir el seu pare. “El meu fill ha fet proves per fer de lloro i té força traça. Per ser-ho cal tenir una habilitat especial i ell la té. El lloro ha de ser l’ànima del Quinto, sense ell seria un joc més aviat avorrit”, assenyala Gregori. Ell també va començar de ben jove i ja anava a jugar al Quinto quan era adolescent: “Quan tenia menys de 15 anys anava a l’Hotel Urpí a jugar. Aviat vaig voler aprendre a ser lloro, ja que m’agradava molt fer-ho passar bé a la gent. Avui dia, encara gaudeixo molt cantant quintos i plenes”, afegeix.
Dit això, Marc Gregori assegura que cada lloro té el seu propi estil. “Cada lloro té la seva personalitat. L’Albert se centra molt en el futbol i utilitza dorsals dels jugadors per fer referència a números del joc. Jo soc més de fer referències tradicionals“, exposa. A més, les cançons tradicionals també són un tema recurrent. Una de les més utilitzades és Els Tres Tambors per al número 1: “Si n’eren tres tambors…” i el públic segueix amb la lletra “que venien de la guerra”. També la política juga al Quinto, tot i que en petita mesura. Carrero Blanco, la república o els alcaldes de Sabadell tenen el seu propi número, que els assistents coneixen perfectament i canten tots sols.
Així mateix, un lloro ha de ser tot un mestre d’entonacions, ja que “són primordials per donar intencionalitat”, expressa Gregori. Hi ha trucs com ara arrossegar el número o jugar a allargar l’entonació dels números de dues xifres, per tal de mantenir la intriga en els jugadors. “La intenció del lloro ha de ser mantenir l’atenció de la gent i que no s’avorreixin. Si no s’aconsegueix, és que el lloro no funciona, és simplement un cantaboles. No té una tasca gens fàcil”, afirma.
D’altra banda, Marc Gregori estableix les principals diferències entre el Quinto i el Bingo: “El Bingo i el Quinto no tenen res a veure. En el primer hi ha molta serietat, silenci i nerviosisme. És avorrit i monòton, ja que no té cap al·licient més enllà que et toquin diners. En canvi, el Quinto és tota una experiència i una tradició. La gent s’ho passa bé i ajuda a fer ciutat. Guanyar és totalment secundari. L’objectiu principal és gaudir d’una bona estona amb la família o els amics”, explica.
Amb la pandèmia, però, el Quinto passa per un moment complicat. De fet, l’any passat ni l’Urpí, El Ciervo i Can Capablanca van poder organitzar-ne per les festes nadalenques. Aquest any sí que n’han pogut organitzar i, a més, se’n faran al llarg del que queda de desembre i el mes de gener. Tanmateix, Gregori argumenta que la por a contagiar-se fa que menys gent hi jugui. “Ve menys gent que l’any passat. Nosaltres seguim totes les mesures sanitàries i, per tant, la gent no ha de tenir por de venir. El Quinto és segur”, indica Gregori.
El director del Quinto de l’Hotel Urpí espera que per Nadal i Sant Esteve els sabadellencs tornin a gaudir d’aquest tradicional joc. “Sabadell i el Quinto sempre han anat de la mà”, finalitza.
