Pels capricis del calendari, el Nadal, d’enguany té un aire especial, potser menys festiu que altres anys. El fet d’esdevenir en diumenge i coincidir amb moments d’una crisi creixent resta, almenys aparentment, alguns espurnes d’esplendor en la cerimònia mercantil del consum. A la pràctica, i les agències dedicades al turisme ho confirmen, la conjuntura fa que la gent es quedi a casa i recreï el sentit familiar que sempre va tenir el Nadal, un món tradicional que s’anava perdent amb la lenta consolidació de les vacances d’hivern a les estacions d’esquí.
El Nadal laic és l’hereu del solstici d’hivern, el final del cicle natural i l’inici de la renovació anual. Nadal, també en la versió ancestral, és naixement, resurrecció, promesa de nova vida. Amb un nen que neix, en tot cas, neix una gran promesa. I una part de la Humanitat, en tots els continents, tria el Nen que va néixer a Betlem com un símbol de l’esperança en un món millor.
La tradició té fortes arrels i Nadal, que és naixement i retorn al claustre matern, al punt de partida de la vida, s’identifica amb un retorn a l’ordre familiar, al si de la tribu, a l’escalfor d’allò que ens és propi. A la llar, al costat dels nostres, vivim el ritual d’uns dies en què es renoven els bons desitjos i l’expressió de la solidaritat assoleix les seves cotes més elevades.
Nadal enllaça amb la tradició, amb els sentiments, amb el món dels sentits. Per això Nadal és una realitat viva que ho envaeix tot i gairebé ningú no pot escapar-se’n. Nosaltres, els que treballem al D.S., tampoc i, per això, expressem els nostres millors desitjos de felicitat per a tots.
