Qui és que no ha jugat una estona al quinto, alguna tarda, o alguna vigília de festes? Sigui a l’Urpí, al Ciervo, a Can Capablanca o a altres entitats de la ciutat. A Sabadell hi ha constància escrita, gràcies a en Marià Burguès, que el segle XIX, per Nadal, alguns cafès ja feien el quinto. Aleshores hi havia alguna diferència amb l’actual. El quinto era igual que ara, és a dir, encertar una fila de cinc xifres, però per la plena, calia encertar quaranta xifres, que corresponia a vuit línies.
Antigament, es jugava a locals i bars de diversos punts de la ciutat, encara que hi havia molta menys oferta que ara. “Abans es jugava a llocs com a la Industrial –situat a la Rambla, 15–, a l’actual Urpí, que aleshores era Cal Sacs; al bar Catalunya; al bar Espanyol, a davant de l’Hotel Urpí o al Cercle, que estava al costat del Teatre Principal”, explica Dolors Suárez Altayó, cotorra sabadellenca. “A Sabadell sempre hi ha hagut tradició de quinto i s’ha fet en moments molt complicats de la història, com el franquisme o la Segona República, quan es va prohibir, però s’hi continuava jugant”, assegura la cotorra.
- Centenars de persones es reunien a la Industrial, a la Rambla, 15
- Cedida
D’on neix el quinto?
Hi ha, principalment, dues teories que podrien explicar l’origen del quinto. D’una banda, es diu que un monarca francès va demanar un joc que li permetés recaptar més recursos per l’estat; o, d’altra banda, la segona teoria manté que va ser cosa dels quintos catalans que volien recollir diners abans de marxar a fer el soldat. Sigui quin sigui l’origen, el quinto va aconseguir que s’assolissin dues assignatures pendents molt complicades de l’època: que la gent aprengués els números, en un moment en què l’alfabetisme era comú i mitjançant el joc es podia ensenyar. La segona, fer diners.
Un joc que ha evolucionat
“Hi va haver un moment que moltíssimes entitats van tenir un quinto. Es va posar molt de moda”, apunta Dolors Suárez Altayó. A dins dels quintos es crea una atmosfera de col·laboració. Es crida, es canta i, si fas un quinto o una plena, se celebra. “Recordo perfectament que el 1999 vam donar un cotxe com a premi d’una plena. Eren altres èpoques. Els anys següents vam regalar grans viatges, com a Egipte, per exemple”, afegeix. De totes maneres, el joc ha anat variant. Segurament la manera de jugar-hi fa molt temps que és la mateixa, però les rimes i cantarelles han anat evolucionant. Algunes expressions que es cantaven ara desentonarien o, simplement, s’han instaurat novetats.
