Sabadell continua creixent, però ho fa per una sola via: la immigració. La ciutat ha guanyat 3.025 habitants en un any, passant de 221.564 a 224.589 residents, segons les darreres dades de l’Idescat. D’aquest augment, 2.784 persones provenen del saldo migratori amb l’estranger. Un 90% dels nous sabadellencs que s’han instal·lat a la ciutat han arribat de fora de l’Estat. Sense aquest flux, la població sabadellenca aniria en retrocès. “Sabadell és un reflex del que passa a Catalunya: natalitat que va de caiguda i una immigració que fa créixer la ciutat”, exposa Joan Garcia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB.
Les dades confirmen un canvi estructural que es consolida des de fa anys. Si bé Sabadell encara registrava saldos naturals positius –més naixements que morts– fins al 2017, la situació es reverteix a partir del 2018. Des d’aleshores, les defuncions superen els naixements de manera sostinguda. El 2024 es van registrar 1.610 naixements i 1.890 defuncions, amb un saldo natural negatiu de 280 persones, una tendència que no s’ha interromput en els darrers set anys. La davallada de la natalitat és clara i persistent. Mentre el 2012, Sabadell registrava 2.300 naixements anuals, avui amb prou feines superen els 1.600. En poc més d’una dècada, la ciutat ha perdut gairebé un terç dels naixements. Paral·lelament, la mortalitat mostra una lleugera però progressiva tendència a l’alça. El resultat, un creixement natural negatiu que s’ha convertit en estructural.
En aquest context, la migració és l’únic motor demogràfic. Durant el 2024, Sabadell va registrar 13.680 immigracions –de dins i fora de l’Estat– i 10.499 emigracions. El saldo migratori global és positiu (+3.181), però la clau és l’origen dels moviments. 5.924 persones van venir de l’estranger, mentre que 3.140 sabadellencs van marxar fora de l’Estat. El saldo migratori internacional és, per tant, de 2.784 persones. Aquest flux explica pràcticament tot el creixement anual. La migració interior —entre municipis de Catalunya i de la resta de l’Estat— també és positiva, però molt més moderada, amb un saldo de 397 persones (arriben 7.756 espanyols i marxen 7.359 sabadellencs a altres municipis de l’Estat). Aquest increment, però, queda parcialment absorbit pel saldo natural negatiu. Sabadell és, doncs, una ciutat atractiva per la immigració de dins i de fora de l’Estat. Del total del creixement migratori, un 87% ve de l’estranger mentre que un 12% ho fa d’altres municipis catalans o la resta de l’Estat. “El component migratori ha estat clau pel creixement”, exposa Garcia.
- Vistes de Sabadell
- DS
La fotografia demogràfica que dibuixen les dades és clara: Sabadell creix, però no es renova per via natural. La ciutat té un pes creixent de població arribada de l’estranger, mentre la base demogràfica local s’estreny per la baixa natalitat. El repte ja no és només créixer, sinó gestionar un creixement que depèn gairebé exclusivament de la mobilitat internacional, tal com apunten els experts. “Hi ha diversos reptes a afrontar, com ara la integració al sistema educatiu, especialment pel que fa a la matrícula viva”, exposa Garcia.
En comparació amb altres grans municipis catalans, Sabadell se situa en una franja alta de creixement. El patró, però, és similar arreu: envelliment, natalitat a la baixa i dependència de la immigració per mantenir la població. Des del 2018, les morts superen els naixements any rere any. I mentre no hi hagi un canvi estructural en la natalitat, la immigració continuarà sent el principal —i pràcticament únic— motor del creixement de Sabadell.
