La fàbrica que fa fil amb la llana d'ovelles gais rescatades a una granja d'Alemanya

Un santuari d'ovelles gais a Alemanya i una desfilada de moda a Nova York sonen a universos completament allunyats de la realitat de la comarca. En el fons, però, cap dels dos escenaris s'entén sense la intervenció vallesana. El curiós triangle d'aquesta història té a casa nostra la tercera pota que permet tancar el cercle i aterrar una iniciativa impulsada per una parella de pastors homosexuals que vivien en una granja a Löhne, al nord-oest del país germànic. El fil vertebrador és un vell conegut de la indústria per excel·lència del segle passat a les nostres fàbriques: la llana. 

El projecte en qüestió va ser batejat com a Rainbow Wool, una col·lecció de moda sostenible elaborada amb llana de moltons homosexuals rescatats de l'escorxador. El material, que prové de la granja del pastor Michael Stücke, a Renània del Nord-Westfàlia, va arribar per casualitat a Filatures Jesús Rubio, actualment a Barberà. "Fa una mica més de dos anys, ens va contactar una empresa de màrqueting de Madrid, ServicePlan. Volien que féssim un fil per a uns pastors amb ovelles. És una cosa que fem sovint i vam dir que sí. És habitual que petits artesans ens demanin aquesta mena de feines", simplifica Pilar Rubio, CEO de l'empresa amb passat a Sabadell. Aleshores, encara desconeixien les particularitats de l'encàrrec. El ramat està format per mascles gais, que a la ramaderia industrial es consideren "inútils", ja que no fecunden les femelles.

L'origen de la matèria primera és a Alemanya, però la transformació i producció del fil compta amb la participació i el compromís de diverses empreses amb segell vallesà, responsables de produir una gran quantitat de filats diferents per brodar, teixir o fer cordons. A més de Rubio, Lanitex i altres fàbriques de Sabadell, així com companyies d'Igualada, Palència i Alacant, han format part del procés per ajustar-se a les exigències de la marca. Entre maquinària i personal carregant la llana, les ànimes mater de la nau de Barberà narren el seu paper com a connectors de talent local i artífexs d'un recorregut que té en els cons de fil acolorit amb les tonalitats de l'Arc de Sant Martí el format llest per exportar. La darrera fase va tenir lloc a Califòrnia, donant forma a articles com cordons de sabates, adhesius i gorres. "Nosaltres vam fer el fil. El resultat posterior i els productes finals ja no són obra nostra", especifiquen les veus. 

Quan el projecte estava en marxa, l'equip de màrqueting va detallar el rerefons reivindicatiu. "Ens va dir que el pastor havia recollit ovelles que no procreaven i que, generalment, acaben matant". Un exercici d'activisme que ha fet seu el col·lectiu LGTBI arreu. "Es va convertir en una llana gai", verbalitza Rubio. La situació, puntualitza, no és excepcional. Hi ha un percentatge d'animals homosexuals que, per norma general, acaben sacrificats perquè es considera que no són productius. "És llana normal i corrent", intervé Toni Sebastia, que fa més de tres dècades que treballa com a tècnic en el sector. "Aquesta mateixa llana existeix aquí al costat del Ripoll o a Extremadura. No té res de particular. Com que no poden procrear, els donen per inútils i els utilitzen per a carn". El trencador enfocament s'ha desenvolupat en paral·lel a la resta de comandes. "Tenim pendent un projecte bascofrancès, amb empreses que es basen en una sèrie de matèries postconsum. Són els projectes que estan més de moda. El regenerat l'hem fet servir sempre, però ara ha guanyat pes perquè hi ha molta quantitat de rebuig". 

En el cas de Rainbow Wool, han estat uns 300 quilos de fil. Una demanda que no és especialment gran. "Estem habituats a aquests volums. Cadascú ha fet la seva part i nosaltres ho hem coordinat. Hem posat l'experiència i el coneixement", resumeixen. El novembre passat, les peces es van exhibir a una desfilada a Nova York, organitzada per Michael Schmidt, estilista de Madonna o Cher. La jornada completava el cicle i demostrava que la implicació de les parts havia valgut la pena. "Cada vegada hi ha menys empreses dedicades al sector. Amb el que havien sigut ciutats com Terrassa o Sabadell, la Manchester catalana... Encara queden llocs, però es compten amb els dits d'una mà. I te'n sobren!", diu Rubio. Ella tenia un mapa de la zona amb més de 330 empreses dedicades al tèxtil en pocs quilòmetres de distància.

Més enllà del ressò mediàtic que ha tingut, el missatge contra la discriminació ha servit per reivindicar una indústria que ha perdut força als nostres polígons, però que continua tenint un paper destacat en causes com aquesta. El retorn de la iniciativa ha estat molt positiu. "No hem fet una quantitat molt gran. Si la cosa els funciona, és possible que tornin a contactar amb nosaltres", detalla Sebastia. Amb prop de mig segle de vida, les propostes actuals a Filatures Rubio miren cap als contenidors de roba llançada o altres iniciatives de postconsum. "Hi posem imaginació", sintetitzen sobre l'adaptació. La Pilar gestiona l'empresa amb el seu germà Joan Carles, després d'heretar-la del pare. Ara, l'Alexis, tercera generació, vol garantir el relleu d'una companyia que va arribar a tenir més de trenta treballadors repartits en les seus del carrer de Turull i la rambla d'Ibèria. El 2001 es van mudar a Barberà, on avui prop d'una desena de treballadors fan possible que l'original idea d'uns pastors d'Alemanya fructifiqui en una desfilada a Nova York. La parada prèvia pels històrics telers de les nostres fàbriques era imprescindible.