Un barri amb passat, present i futur. L’associació de veïns de la Creu Alta commemora el seu 250è aniversari i ha enterrat a la plaça de la Creu Alta una càpsula del temps farcida de documents i emblemes que dibuixen la identitat i la història del barri. Exemplars del Diari de Sabadell i del diari de la Creu Alta, una medalla de la Unió Ciclista – entitat centenària–, un document amb la història del veïnat, una figura de la Torre de l’Aigua i una acta signada han estat alguns dels elements que la plaça custodiarà sota terra. Testimonis de 250 anys atapeïts de vida i personalitat.
Acte de commemoració del 250è aniversari de la Creu Alta / LLUÍS CLOTET
El President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, portaveus d’ERC, la Crida i Junts – Gabriel Fernàndez, Nani Valero i Lluís Matas– i altres representants municipals, a excepció de Ciutadans, entre els quals la regidora no adscrita Marta Morell, han volgut ser testimonis de la celebració. Aragonès ha reconegut al veïnat la conservació de la memòria històrica del barri: “Mantenir la identitat contribueix a la cohesió social dels barris”, ha apuntat. L’alcaldessa s’ha sumat al reconeixement del President i ha fet un repàs de les fites aconseguides pel moviment veïnal, com ara el Pavelló de Can Balsach o la Biblioteca dels Safareigs, entre d’altres.
Després de gaudir de l’exposició de carrer que narra l’origen i creixement del barri, la comitiva ha visitat el nucli més secular de la Creu Alta, al carrer Major, on s’ubiquen els habitatges més antics –als números 47 i 49– i també la casa més estreta. La visita ha finalitzat a la plaça de la Creu Alta, on s’ha enterrat la càpsula a la vora d’un roure plantat en el marc de l’aniversari i sota una pedra commemorativa.
Una mirada ràpida al passat
El 2 de febrer del 1772 la Creu Alta acollia el seu primer edifici i sembrava la primera llavor d’un barri amb història. En els seus orígens, la Creu Alta no estava integrada a la vila de Sabadell. Formava part del terme municipal de Sant Pere de Terrassa, que va existir des del 1800 fins al 1904 i que comprenia la zona que ara coneixem com la Creu Alta, terrenys que envoltaven les masies de Can Deu, Can Borgonyó i Ca n’Oriac i una zona de Terrassa.
El primer poblador va ser un pagès de Mas Canals, Josep Camps, que va aixecar el primer edifici el 1772. Era una carnisseria que, poc després, es convertiria en un tret definitori del poble. No només per la potent activitat comercial –lliure dels tributs municipals que es pagaven a Sabadell– que va desencadenar una competència ferotge entre el teixit comercial de Sabadell i Sant Pere de Terrassa, sinó perquè s’ha convertit en el gentilici dels creualtencs. Avui dia encara són coneguts com a Tallarets, el malnom que rebien des de Sabadell pel seu ofici de tallar carn.
Els veïns de la vila aprofitaven per comprar els aliments a la Creu Alta i s’estalviaven uns calés. “Fins i tot hi van instal·lar burots”, una duana fronterera, recorda el veí i periodista Manel Camps i Bosser. Una situació que generava va confrontació entre la vila i el poble.
Ca l’Estanquer, una de les cases més emblemàtiques de la Creu Alta / VICTÒRIA ROVIRA
Tot i això, Tallarets no ha estat l’únic nom que ha rebut el veïnat. Jordi Torguet, vocal de l’associació de veïns, sosté que inicialment, “el barri rep el nom de Jonqueres, ja que al riu hi havia joncs i no pas canyes”.
El veïnat, fins al 1904, no formava part de la vila de Sabadell. Va ser aquell any quan un acord entre el monàrquic Alfons Sala, comte d’Ègara, i el republicà Francesc Pi i Arsuaga, diputat a Corts per Sabadell, va fraccionar el terme municipals en dues parts: una per als terrassencs i l’altra per a la nostra ciutat. La Creu Alta es convertia aleshores en un barri.
