Ciutat

40 anys de Transports Urbans de Sabadell, una utopia feta realitat

L’inici de la campanya de rebaixes deixa un bon regust entre els comerciants La TUS és l’element visible a la ciutat que millor simbolitza l’entrada dels nous ajuntaments democràtics
Un autobús de TUS / V.Rovira

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Si la cooperativa TUS estigués a Terrassa, ens tallaríem les venes d’enveja. Si TUS fos una cooperativa que gestionés els transports públics de Barcelona, seria coneguda arreu del món i els sabadellencs escriuríem articles reclamant poder tenir una TUS a la ciutat. Els saballuts som així, no sabem valorar el que tenim. Ara la TUS fa 40 anys. No és una utopia, és una empresa en forma de cooperativa que s’ha anat transformant al llarg d’aquests anys al mateix nivell com ho ha fet la ciutat. I ho ha fet d’una forma harmònica sense ensurts i sense grans maldecaps.

Una harmonia que predica la mateixa idea cooperativa crear un món sense afany de lucre. És una cosa estranya en aquest món dels de les empreses concessionàries que no s’estan de punyetes. A més, la TUS és una cooperativa on l’escala de sous és la més igualitària de Catalunya.

La TUS és l’element visible a la ciutat que millor simbolitza l’entrada dels nous ajuntaments democràtics l’any 1979 i la lluita èpica contra un servei municipal lamentable els gestors dels quals van lluitar fins al Tribunal Constitucional per no perdre el monopoli. Va ser un camí molt dur encapçalat per Antoni Farrés.

En el conflicte hi va intervenir Rodolfo Martín Villa, Santiago Carrillo, Francisco Tomàs y Valiente, Antonio Gutiérrez Díaz i un llarg etcètera. Per a la història queda el nom d’Antonio Trives com un dels personatges clau d’aquesta lluita que a voltes va ser sonada.

La TUS significa la victòria de l’antifranquisme contra la dictadura. Porta els colors de la ciutat amunt i avall, de punta a punta. La TUS és en si mateix un element de redistribució de la riquesa: d’una banda, per la cohesió social que signifiquen la quantitat de viatges gratuïts a gent gran i a nens, i, d’altra banda, és un gran element de cohesió territorial perquè les rutes deficitàries són sufragades per les de més gran afluència: les centrals.

I no diguem que segurament és la millor contribució sabadellenca contra el canvi climàtic. Ole Thorson, bon coneixedor de la ciutat, em va dir que teníem la sort de tenir una ciutat allargada, això fa que tinguem un percentatge altíssim de ciutadans a molt poca distància d’una parada de bus. Cal recordar als joves que als sabadellencs res ens ha estat regalat, tot és el producte de moltes i moltes lluites.

Comentaris
To Top