Va fregar la victòria l’OAR Gràcia a Granollers i també hauria pogut perdre. Amb la segona plaça en joc, el marcador no es va voler casar amb ningú i va mostrar empat a 28 a la fi del temps reglamentari. El repartiment de punts es pot donar per bo després del torcebraç que van mantenir els dos equips d’acord amb la seva situació a la part alta de la classificació. Tanmateix, la disputa no va avançar amb intercanvi de gols sinó que va repartir fases de domini d’un o altre.
El primer intent de fuga anà a càrrec del Granollers (4-1), però amb 2 encerts de Guillem Correro – actuació estel·lar amb 10 gols- el conjunt verd-i-blanc va iniciar la caça per atrapar-lo, primer, i superar-lo a continuació gràcies al parcial 4-10 que canvià el decorat al minut 22 (8-11). El tram final per arribar al descans va ser una còpia de l’inici i així es va repetir el 4-1 que va enviar els equips als vestidors com si res no hagués passat (12-12).
El principal protagonista en l’arrencada de la segona part va ser el Gràcia. Fermesa defensiva i encerts en atac el van catapultar en 13 minuts al 16-21, màxima diferència que va enregistrar el partit. Quedava molt temps encara per reaccionar, replicar i polemitzar. Si espectacular va ser la reacció gracienca en el primer període, no menys brutal la granollerina. De trobar-se contra les cordes, el Granollers allà hi va ficar el Gràcia amb el gir que va establir en el marcador (27-25), amb l’agreujant per a l’equip de Cesc Borrell que només quedaven 5 minuts de joc.
Tot i que semblava tocat, el Gràcia no havia dit la darrera paraula. Pau Hernàndez amb les aturades, i Lluís Marrugat, Guillem Correro i Ugo Aitsahalia amb els gols, van ser els artífexs d’un altre cop de timó per obligar el marcador a canviar de parer (27-28). No va fallar Guillem Vega des de l’extrem dret per anotar el gol de tancament (28-28) i va deixar 12 segons al Gràcia per intentar desfer l’empat. I aleshores se’n van succeir tres decisions polèmiques: la primera en els passos que van sancionar a Tonchi Vàzquez quan la falta del defensor, que el tenia subjectat per la samarreta, era evident.
Sorprèn, però, que la decisió en contra del Gràcia la prengués l’àrbitre de porteria quan l’acció es va produir en una zona d’influència de l’àrbitre de centre del camp. Immediatament després del xiulet arbitral sonà la botzina indicadora del temps mort demanat per Cesc Borrell. Segona polèmica per si la sol·licitud del time–out s’havia efectuat abans o després que s’assenyalés la infracció. Que sí, que no, el jutge de taula va dir que la cartolina verda encara no era a lloc, que el temps mort no era vàlid i que la possessió corresponia al Granollers. Per què va prémer el botó de la botzina, doncs?
Calmats els ànims, s’havien de jugar els 4 últims segons. El porter del Granollers va posar la pilota en moviment amb un llançament parabòlic, de fet un “fly” d’àrea a àrea, que Gerard Domingo, en pugna amb Tonchi Vàzquez, caçà a l’aire i introduí a la xarxa. L’àrbitre no va donar el gol per trepitjar àrea abans de llançar a porteria i, naturalment, esclatà la tercera polèmica per les queixes del conjunt local que no van ser ateses. En cas d’haver pogut revisar el vídeo de les jugades, els àrbitres haurien rectificat en la sanció per passos de Tonchi i ratificat la invasió d’àrea de Gerard, però aigua passada no mou molí.
Amb un partit menys, Granollers i Gràcia esgarrapen un punt a la diferència que els porta el líder La Roca, que va perdre, contra el Bordils, el segon partit consecutiu a casa. La lliga es posa interessant i encara més si tenim en compte que el dissabte que ve ens espera un OAR Gràcia-La Roca al carrer Boccaccio.
D’altra banda, el Creu Alta Sabadell Handbol continua sense sumar en aquesta lliga. Va caure a la pista del Sant Cugat (32-23) en un duel que només va mantenir l’equilibri en els primers 20 minuts. Un parcial de 4-1 abans del descans va marcar la línia posterior (17-11). A la segona part, domini dels locals i només els gols de Jordi Altès (9 en total) van permetre als creualtencs evitar una derrota encara més contundent. El descens sembla assumit.
Femení, sense opció
Tant Gràcia com Elda venien de perdre l’últim partit per 10 gols de diferència, amb actuacions gens convincents a Mataró i Castelló respectivament. A ambdós se’ls presentava, doncs, l’oportunitat de reivindicar-se i ambdós ho van aconseguir tot i que, en el cas del Gràcia, no en l’àmbit de resultat positiu, ja que el marcador no deixa cap dubte que el seu rival, el líder, va ser superior. Ho va ser perquè la plantilla del conjunt eldenc compta amb jugadores d’alçada, corpulència i força que tenen les de guanyar en les muralles defensives i per capacitat de llançament exterior.
Passat el primer quart d’hora el marcador no mostrava cap preferència (7-7), però a partir del temps mort demanat per Carol Carmona la igualtat va començar a desfer-se. El Gràcia va perdre frescor en atac, va protagonitzar unes quantes pèrdues de possessió i es va endarrerir de l’Elda, que es va fer amb 4 gols de renda per arribar al descans amb 10-14.
Les ganes d’escurçar la diferència van trair el conjunt gracienc, precipitat en accions sense èxit que van tenir molta transcendència en només 5 minuts (11-17). Segon temps mort de Carol Carmona per demanar calma i concentració en els 25 minuts de joc pendents, durant els quals el partit no va perdre interès i en què la majoria de possessions van acabar en gol (parcial 14-16) per a entreteniment dels espectadors.
