Moltes vegades, els esports de contacte s’assimilen més a altres cultures. Els bons resultats del boxa estatal en els Jocs Olímpics de París o el domini de l’UFC d’Ilia Topuria han començat a despertar l’interès en disciplines sovint oblidades en la gran pantalla. Això també fa que l’escola comenci a pujar amb força. Un dels lluitadors cridats a ser referent en el futur és barberenc i entrena a Sabadell: Eric Gil és una de les grans promeses a nivell espanyol del K1 i el kickboxing. El seu mestre és l’Oscar Biel, campió del món i d’Europa i propietari del Campió Club, al barri de Gràcia.
Gil, de només tretze anys, va començar el seu camí en el món de l’esport amb la natació i el karate abans de trobar la seva passió. “Vaig començar nedant i des dels quatre anys feia karate, anava guanyant totes les competicions, tant catalanes com estatals i em va avorrir. Vaig decidir passar al kickboxing per buscar un esport dinàmic i que em divertís més. Això va ser fa quatre anys, quan en tenia nou”, recorda.
Va ser aleshores quan va trobar un lloc que es va guanyar a través d’esforç i dedicació. “Jo al principi era un més. Hi havia molts nens millors que jo. Tenia la base del karate, però era molt diferent. Sempre em posava amb els més bons perquè jo veia que amb ells tenia molt per aprendre i millorar. Era una motivació per continuar creixent. Sempre intento millorar”, explica.
- Gil, amb el cinturó i la medalla com a campió estatal
- Cedida
En el seu segon any ja va ser campió de Catalunya i, ara, ha elevat el nivell fins als campionats estatals. L’Oscar Biel va organitzar fa alguns mesos un combat d’exhibició amb el cinturó de campió nacional en joc. “Estava entrenant i l’Oscar, el meu entrenador, em va dir que tenia sorpresa per mi. Volia que lluités pel cinturó contra el campió de Madrid. Vaig gaudir molt del combat i vaig aconseguir guanyar bé”, afirma.
Fa un parell de setmanes també es va proclamar campió espanyol de K1, confirmant la seva projecció meteòrica i consolidant-se com una de les grans promeses del kickboxing estatal. El futur, molt esperançador. “Els que en saben em diuen que continuï i que no deixi de lluitar. En el futur, jo vull ser campió del món de K1 i de kickboxing, si puc. També m’agradaria guanyar l’UFC. Soc ambiciós i penso que tinc encara molt marge de millora. Jo estic centrat i em veig capaç d’aconseguir el que em proposi”, assegura amb optimisme.
Una de les claus per arribar, això sí, és la fortalesa mental. “Treballo amb un psicòleg per poder gestionar molt aquesta tema”, admet. I és que tot i ser encara molt jove, l’Eric té molt clar que no es pot guanyar sempre. “Quan perdo, ho accepto i punt. La meva mentalitat em fa pensar a millorar. És com una motivació extra. Si em guanyen, vull continuar millorant per poder guanyar jo”. Idees clares, molta feina i dedicació i una passió per arribar on es proposi. Una petita estrella dels esports de contacte arriba amb força per portar Sabadell i Barberà del Vallès a tot el món.
