En el que en ocasions s’ha batejat com el mapa de la ciutat prohibida, els passos subterranis sempre destaquen com a punts on la percepció de seguretat és menor.
I és que a la foscor cal afegir-hi la barrera visual, ja que en no veure’s l’horitzó, s’intueix com a cul-de-sac.
D’aquí que la regidoria de Feminisme encetés al novembre un pla pilot per adequar un pas soterrani amb criteris de perspectiva de gènere. La prova es va realitzar a un pas soterrani de la Gran Via, concretament a l’alçada del Taulí.
Una de les principals mesures ha estat augmentar la il·luminació de l’espai. De fet, instal·lar més punts de llum i augmentar la seva potència són probablement la mesura més gràfica (i que més s’ha estès en les polítiques públiques urbanes).
Accés al pas soterrani, amb el mirall d’observació / LLUÍS FRANCO
Altres canvis han estat la instal·lació de sengles miralls, a cadascuna de les entrades, per tal que es pugui observar qui hi ha a l’interior del túnel abans d’entrar-hi.
També es va pintar grafits a totes les partes (tant de dins com de les rampes d’accés), amb missatges i motius de decoració feministes. Un conjunt de mesures que han tingut un cost de 4.700 euros.
“Bona actuació”
“Les millores i la decoració del pas han tingut molt bona acollida per part d’usuaris i usuàries, tot i que els miralls han patit algun episodi de vandalisme. En general, podem dir que ha estat una bona actuació”, valora la regidora Marta Morell.
Amb una bona valoració, el dubte ara és si cal estendre-ho a la resta de passos soterranis de la Gran Via? Morell és prudent: “Com que s’està fent un plantejament global sobre quins passos es mantindran en un futur i quins no, en el marc d’aquesta reflexió global es valorarà que aquells que es mantinguin puguin ser arranjats amb aquestes millores, incloent elements de seguretat com en aquest cas”.
Fanals il·luminant la Gran Via / JOSEP CRUZ MOMPÓ
Les galeries de la Gran Via, però, no són els únics punts foscos de Sabadell. Els parcs també acostumen a ser espais on s’accentua la percepció d’inseguretat. En son conscients a la regidoria d’Urbanisme i Transició Energètica, que ja treballen amb criteris de perspectiva de gènere en tots els nous projectes. “La foscor és el principal element que genera inseguretat, de forma que hem treballat la millora coincidint amb el canvi de bombetes a LED”, explica la regidora Mar Molina. Hi afecta tan a la potència lumínica com a la sensació que genera la claror blanca del LED (en contrast al groc d’una bombeta convencional).
A barris com, Espronceda i Can Deu ja s’ha executat el canvi. I segons Molina, les veïnes ja perceben que la situació ha millorat. Ara falta un actuació a l’Avinguda de Barberà, on hi ha un projecte aprovat i tot just a falta d’executar. El jardí de Campoamor i el parc del Nord són dos dels altres punts en que s’ha treballat perquè no hi hagi racons sense il·luminar.
Recomanen que ls portes dels pàrquings siguin transparents / VICTÒRIA ROVIRA
Altres mesures
Parades de bus intermèdies: Es tracta que les dones puguin demanar al conductor que aturi el bus en un punt intermedi entre parada i parada, si així acosta més la usuària al portal de casa.
Evitar barreres visuals: Evitar el disseny urbanístic de carrerons d’escassa concurrència i poca visibilitat (o sigui, que des d’algun punt interior no es vegi la connexió amb un altre carrer).
Pàrquings transparents: Que els accessos a aparcaments soterranis de cotxes siguin de parets de vidre, per poder mantenir una connexió visual del perímetre en tot moment. Es proposa el mateix per les marquesines del bus, de forma que no suposin una barrera visual.
Portals sense terraplè: Evitar (almenys en l’habitatge d’obra nova) la construcció de portals amb terraplè o espai públic semiporxat. Algunes veus feministes apunten que aquests espais són possibles amagatalls.
Modificar el POUM: La mixtura d’usos ajuda a generar espais fluids de persones i plens de vida. Evitar polígons industrials en trama urbana, que queden deserts a la nit.
