Potser els menors de 40 anys no saben que la façana de l’antic edifici de Correus amaga un secret. Concretament, una àliga franquista en relleu-pedra.
Es tracta d’un escut que presidint l’accés central. No va ser fins a principis dels anys noranta que es va tapar amb unes pantalles de ferro amb l’eslògan de Correus (fet pel qual rebia constants atacs de pintura i grafits).
Ara, el nou pla de Memòria Democràtica aprovat per l’Ajuntament de Sabadell contempla que pugui ser enretirat en el període anual 2022-2026. “Tot i això, dins els recursos que tenim, no és una prioritat, ja que no està visible al públic”, explica Santi Plaza, tècnic de Memòria.
Existeix una segona àliga franquista, immensa, en aquest cas pintada a amagatall del Círcol Republicà Federal. Irònicament, l’anomenada Catedral Republicana va caure en mans de La Falange, que la va utilitzar com a seu durant anys. “Actualment no és visible. I és que quan es va reformar l’edifici, es va construir un fals sostre, que la va amagar”, explica Plaza. De fet, només es pot accedir-hi per una escotilla, pujant unes escaletes i traient el cap.
La façana, aquesta setmana / lluís franco
I què fem amb ella? El director del Museu d’Història, Joan Comasolivas, explica: “Cal ponderar bé què fer. D’una banda, s’ha de valorar si té valor artístic. I de l’altra, cal veure si en comptes de treure-la, es pot deixar i mostrar de manera contextualitzada”. I insisteix: “Però és una decisió que no es pot fer de manera alegre, sinó sense presses i estudiant-ho”.
Però el gruix de la simbologia franquista a l’espai públic són fins a 33 plaques pertanyents a l’antic Ministerio de la Vivienda. “Estan ubicades a edificis privats, d’habitatges, de forma que primer s’avisa els veïns perquè n’estiguin al cas. Han de ser ells que aprovin la retirada de la placa”, explica Comasolivas.
A mesura que es treuen plaques, el Museu conserva alguns exemplars amb diferents tipografies de lletres.
Plaques del Ministerio / DS
