El periodista esportiu Quim Domènech (Sabadell, 1984) ja fa més d’una dècada que és el subdirector d’El Chiringuito de Jugones (Atresmedia), programa esportiu nocturn que presenta Josep Pedrerol. A més, també és el cap de programes de la plataforma DAZN des de fa un parell d’anys. Domènech considera que el futur del sector ha de passar per nous formats que combinin informació i entreteniment.
El sabadellenc viu mitja setmana a Madrid, i l’altra meitat, a Sabadell. Treballar del que més li agrada el motiva a seguir endavant, tot i que conciliar la vida laboral amb la familiar no li és fàcil.
D’on ve la teva vocació pel periodisme?
Des de ben petit ja sabia que volia ser periodista. De fet, vaig començar amb només 14 o 15 anys a Matadepera Ràdio. Després vaig passar per altres emissores locals i per Rac1, fins que Josep Pedrerol em va fitxar per Punto Radio. Més tard, em vaig sumar com a tertulià de televisió al programa Punto Pelota i vaig acabar sent l’editor de Jugones durant set anys. Ara soc el subdirector d’El Chiringuito de Jugones i el 2020 em vaig unir a la plataforma Dazn com a cap de programació.
Tot i tenir només 37 anys, la teva trajectòria és frenètica.
Tinc la sensació que quan a un l’apassiona allò que fa, només ha de treballar molt i tenir una actitud que l’ajudi a arribar on s’ha marcat. Sempre dic que soc un afortunat, perquè em dedico al que m’agrada i al que sempre he volgut fer.
Quines són les teves principals tasques a ‘El Chiringuito’?
La gent es pensa que la meva única feina és aparèixer davant de la pantalla, però faig moltes altres tasques. Treballo conjuntament amb el Josep Pedrerol per establir l’estratègia i continguts del programa. A més, soc l’enllaç amb tots els col·laboradors.
Estàs d’acord amb aquells que diuen que ‘El Chiringuito’ és el ‘Sálvame’ del futbol?
No hi estic d’acord. De totes maneres, he de dir que el programa ha aconseguit canviar el format de programa esportiu tradicional. El Chiringuito combina informació i entreteniment, que és l’única fórmula que permet que algú miri la televisió passades les dotze de la nit. El programa és un referent i cada cop hi ha més gent jove que el veu.
Com és treballar amb Josep Pedrerol?
El conec de fa molts anys. És una persona brillant i molt exigent, però que té uns valors molt impregnats. Darrere del personatge hi ha una persona amb molts sentiments.
En quin moment creus que es troba el periodisme esportiu?
El periodisme esportiu no pot viure aliè a la transformació de la societat. Considero que només sobreviuran aquells programes que millor entenguin que el periodisme del futur implica combinar la informació i l’entreteniment. A més, amb les xarxes socials, el nivell d’exigència ha pujat molt. Qualsevol persona pot desemmascarar un periodista que no ha fet bé la seva feina. Per tant, els periodistes no ens podem relaxar en cap moment.
Com et veus professionalment en un futur?
Quan vaig començar només m’enfocava a la ràdio, però vaig acabar a la televisió. I, ara, estic a Dazn, una plataforma de streaming. Se’m fa difícil dir-te on estaré d’aquí a cinc anys. El que sí que sé és que vull contribuir al canvi de paradigma en el periodisme esportiu.
