La relació entre el camp i la ciutat va centrar la primera sessió del cicle Territori(s) Compartit(s) de la Fundació Bosch i Cardellach. Els geògrafs Rosa Cerarols i Joan Nogué comparteixen que cal redefinir límits i lleis per disposar d’una legislació més ajustada a la realitat de cada municipi.
Rosa Cerarols i Joan Nogué, als jardinets de l’Espai Cultura / VICTÒRIA ROVIRA
Hi ha més d’un món rural? Quin és el nou i el vell? R.C.: N’hi ha molts, perquè si alguna cosa té la ruralitat catalana avui és que és molt diversa en tot el territori català. Malgrat que vinguem d’una idea que posava el món rural en una imatge molt estàtica del primer sector.
El Vallès és un territori rural? J.N.: Donar definicions en un territori dens com el Vallès és complicat. És rural-urbà. Hi ha presència del món rural, encara que molt menor que fa dècades, però no ha desaparegut. I hi ha molts espais intersticials entre espais urbanitzats, o trossos de ciutat dispersa que han encerclat aquests espais, on no sempre s’hi cultiva encara que moltes vegades sí. Això, és un repte i una oportunitat: què fer en les fronteres híbrides, paisatges mestissos que són urbans, però que també tenen un component de ruralitat. Per què no inventem nous models d’interrelació rural-urbana en aquestes fronteres?
Per resoldre-ho calen nous models de governança i que no tot passi per Barcelona? R.C.: És evident. Tot just ara s’ha aprovat l’Agenda del Món Rural. Veurem, sembla que té una bona intencionalitat de prestar més atenció a la diversitat, als reptes que afronta avui en dia el món rural. Hi ha voluntat de participació i de ser transversal amb polítiques que fins ara han anat cadascuna per la seva banda.
J.N.: És bàsic un canvi legislatiu. Una legislació que, mantenint la igualtat de drets i obligacions de tots els ciutadans, hi hagi una flexibilitat per entendre les realitats territorials diferenciades de cada cas.
R.C.: També cal ser propositius. Hi ha exemples com l’Observatori del Paisatge, un ens català que depèn de la Generalitat, i la seva seu no està a Barcelona, està a Olot. En aquesta línia, descentralitzar pot tenir un efecte molt positiu cap al territori. Crec que cal sumar aquesta iniciativa de voluntat política que no tot ha de passar per Barcelona, encara que estigui articulat. I, per altre cantó, que el que no és Barcelona també s’empoderi. Descentralitzar pot ajudar a tenir un país més cohesionat.
Amb la Covid i la crisi climàtica, quines polítiques s’haurien d’accelerar aquests canvis? J.N.: Ja seria l’hora de plantejar solucions més atractives i profundes de les habituals. No és només fer horta urbana, hem d’anar molt més enllà. El rural sempre ha estat el receptacle de les infraestructures que no cabien a la ciutat i una gran reserva de sòl pel que convingués. Potser ens hem de plantejar que potser no cal créixer més, sinó rehabilitar i no consumir més sòl de la perifèria urbana metropolitana i pensar en altres models de futur.
R.C.: Socialment, ha de virar l’imaginari que no és la perifèria del teu barri, sinó que tu que pots conviure també amb parcs o amb diferents propostes que quedaven relegades al no res. El que Clément anomena el tercer paisatge, que queda entre polígons industrials, margeres, construït però abandonat, etc. Molt possiblement aquests llocs també s’han d’entendre com espais d’oportunitat.
També hauria de canviar la mirada des de la ciutat al món rural? J.N.: En tenir aquesta mirada superficial no s’encaren els grans problemes i reptes de manera seriosa. Si des de determinades esferes de poder situades a la ciutat només mira el món rural des d’una perspectiva d’oci, difícilment trobarà arguments de pes per afrontar el gran repte que representa que tenim un munt de boscos que no sabem què fer-ne i representen un autèntic polvorí. No entendrà què fer amb aquesta pagesia que sobreviu com pot o altres qüestions que el canvi climàtic accelerarà, com les erosions o el tema de l’aigua, els recursos naturals.
R.C.: Hi ha una mirada urbanocèntrica amb lleis, ho vam veure en pandèmia amb confinaments. S’aplicaven a tot el territori català, però no és el mateix Sabadell que un altre municipi petit.
- Rosa Cerarols i Joan Nogué van presentar el llibre L’altre món rural. Reflexions i experiències de la nova ruralitat a Catalunya a la Fundació Bosch i Cardellach. Els dos geògrafs són els editors de la publicació, que recull propostes que es duen a terme actualment.
