Ciutat

Històries rere l’altar de l’església de l’Escola Pia

Darrere de l’altar de l’església de Sant Agustí hi ha un escenari, amb el seu teló de fons i la il·luminació corresponent. S’hi fa ludoteca i teatre, i és una de les principals activitats que es duu a terme en aquest centre religiós únic de Sabadell, que forma part del conjunt de l’Escola Pia. L’església, del 1931, és una obra de Bernadí Martorell, posterior a la construcció de l’actual edifici de l’escola, del 1885. Un cop al mes es fa una eucaristia oberta a tothom, i se celebren comunions d’alumnes i actes solemnes, com va ser la celebració del bicentenari de l’escola, el 2018.

La façana lateral de l’església, en obres / VICTÒRIA ROVIRA

Aquests dies s’estan fent obres de manteniment de la teulada, sanejant voladissos, substituint morter i assegurant tots els elements que es podrien desprendre. Però més enllà d’aquestes intervencions puntuals que s’han d’anar fent per mantenir l’estructura, el director de l’Escola Pia de Sabadell, Jordi Fontoba, explica que el repte que té la institució és trobar la manera de treure més profit d’aquest edifici, sempre tenint present la seva singularitat i conservant-lo. “Volem compartir-ho, tenir teatre i església, i que no estigui aturat durant la majoria de dies de l’any, sinó que sigui un espai més del projecte educatiu del centre”, explica Fontoba. De fet, a l’església s’hi accedeix pel carrer de l’Escola Pia, cantonada Corominas, però també des de dintre l’escola. I no descarta obrir-la a la ciutat com a auditori, per exemple.

Qui es fa càrrec del patrimoni?

Fontoba i la resta de membres de l’equip directiu i la comunitat educativa del centre pensen en usos que voldrien donar a l’església, com aprofitar-la per fer-hi aules diàfanes, que serveixi d’auditori, de conservatori de música o un espai per obrir noves línies de formació en graus mitjans o superiors. El director de l’escola reconeix que “queda fora de les nostres capacitats econòmiques fer el manteniment i la reconversió que necessitaríem”. I apunta que “si això és patrimoni, hauria d’anar a càrrec de les institucions, o compartit entre les institucions i l’Escola Pia de Catalunya”.

La realitat, però, és que les característiques de l’edifici fan difícil adequar-lo a qualsevol altra activitat que no sigui la religiosa. L’immoble està catalogat amb el màxim grau de conservació pel pla de protecció del patrimoni de la ciutat, que el qualifica de “referent ‘monumental’ de Sabadell” i, ras i curt, no es pot tocar. “És un edifici singular i és un patrimoni, i com a tal no es pot tocar ni es poden fer obres que permetin convertir-ho en un espai amb altres usos”, explica Fontoba. Altres escoles tenen esglésies, però com que no són patrimonials, s’han pogut reconvertir en sales d’actes o altres espais.

La majoria de vitralls s’han pogut conservar / VICTÒRIA ROVIRA

En el passat hi va haver converses amb institucions per mirar de fer aquest gir, però les converses, segons el director, “no van fructificar”. A escala patrimonial, el més destacat és l’arquitectura neogòtica industrial, que conforma l’única església modernista de la ciutat. Inicialment, estava envoltada de camps, i el projecte preveia fer una torre que havien de reforçar la part del carrer de l’Escola Pia, però mai es va arribar a fer. Amb l’esclat de la guerra civil, el 1936 (vegeu pàgina 15), la coberta va quedar inacabada, i era de fusta i plana. El 1940, amb l’església de nou en mans dels escolapis després de ser comissada, es va acabar de fer la coberta.

La porta original havia de ser la que dona al carrer de Corominas i, de fet, des de dintre hi és, però a fora es veu tapiada. “Mai es va fer servir”, recorda Fontoba.

/ VICTÒRIA ROVIRA

/ VICTÒRIA ROVIRA

/ VICTÒRIA ROVIRA

La majoria de vitralls s’han pogut conservar/ VICTÒRIA ROVIRA

/ VICTÒRIA ROVIRA

/ VICTÒRIA ROVIRA

El director de l’Escola Pia de Sabadell, Jordi Fontoba / VICTÒRIA ROVIRA

Comentaris
To Top