Publicitat
Oci i cultura

El Bestiari de Sabadell: les figures, les entitats i totes les curiositats

“La salut de la cultura popular de Sabadell és boníssima”. Així defineix Núria Horta, membra de la Colla de Geganters i Grallers de Gràcia, el teixit tradicional i festiu del municipi. Ara bé, la sabadellenca ho atribueix a una gestió històrica i incansable de les entitats populars de barri que “s’han desviscut” per mantenir la tradició viva i actualitzada any rere any.

El bestiari sabadellenc és l’exemple més sòlid i clar per a afirmar rotundament que el seguici festiu de la ciutat és ric i flamant. En els últims dos anys el municipi ha incorporat cinc figures a la imatgeria festiva: “això és un disbarat, les colles de fora ens diuen que estem com un llum”, indica David Hidalgo, el cap de colla del Lleó i la Mulassa de Sabadell, dues de les figures recentment incorporades al bestiari. Normalment, s’incorpora una figura nova cada 2 o 3 anys i, en aquest sentit, Sabadell ha agafat velocitat de creuer i ja acumula quasi una vintena de bèsties a la seva col·lecció particular.

“Les entitats ens sentim ofegades”

El gruix d’entitats de Sabadell, quasi una trentena, es troben en un moment delicat. David Hidalgo assegura que hi ha “entitats al límit de la fallida”. I és que, tal com indica Núria Horta, les subvencions del 2021 “encara no s’han cobrat”. “Des de Cultura estan fent mans i mànigues per a cobrar-ho”, però “la cosa continua encallada”, afegeix. Camions, vestuaris, assegurances, pirotècnia… Cada actuació suposa unes despeses econòmiques per a les entitats. “Tenim un calendari estipulat, en menys d’un mes hem de participar en la Festa Major 2022”, diu el cap de colla de la Mulassa i el Lleó per il·lustrar que les entitats hauran d’avançar els diners per a poder realitzar totes les sortides previstes. A banda, fan una crida a la participació: “sempre fan falta voluntaris nous, hi ha moltíssimes tasques per fer dins d’una entitat”.

Les bèsties, algunes de reals, d’altres de fantàstiques

El bestiari és una recopilació de figures zoomòrfiques representatives d’animals reals o fantàstics. Les figures com el lleó o l’àliga, per exemple, són fidels a la fauna real; els personatges fantàstics, com els dracs o els bruixots, en canvi, són ideats a partir de llegendes o promoguts per les mitologies de cada territori. Cada bèstia pertany a una entitat en concret.

  • El Lleó de Sabadell – Associació Encultura’t

És la figura popular tipus “protocol” per excel·lència de la ciutat. La bèstia va ser creada l’any 2021 seguint el model tradicional i agafant de referència el Lleó de Barcelona. El pelut s’inspira en un esbós del dibuixant sabadellenc Oriol Llobet, tot i que la figura la va crear Jordi Grau, del Taller el Drac Petit. Aquesta flamant bèstia, de l’anomenat bestiari solemne, va veure’s per primera vegada en una exposició al Casal Pere Quart.

  • L’Àliga de Sabadell – Gegants de Gràcia

Aquesta figura tan majestuosa i imperial està inspirada en l’àliga perdiguera o cuabarrada, una espècie catalana en perill d’extinció. Va ser estrenada el 10 de juliol del 2021 en un acte multitudinari a la plaça de Sant Roc que va comptar amb la presència de quatre àligues més, una de cada província de Catalunya. Igual que el seu company de seguici festiu, el Lleó de Sabadell, és una figura de posat solemne: té les ales plegades i una expressió ferotge i vigilant. Com a símbol de poder dins del municipi, duu una corona basada en l’escut sabadellenc al cap i un ram de flors amb dues cebes penjant al pic, que fan referència a la ciutat de Sabadell. El constructor d’aquesta figura és Toni Mujal de Cardona, un dels constructors d’imatgeria festiva més coneguts arreu de Catalunya i l’únic Mestre Artesà de gegants reconegut per la Generalitat de Catalunya. La música que acompanya a aquesta figura del bestiari la va compondre el músic de Sallent Roger Andorrà.

  • Els Dragonets Foc i ForcaForques de Can Deu

Amb motiu dels 25 anys del Drac Antonot, la bèstia més vella de Sabadell, es va crear un conte explicant el naixement dels dragonets: com que el drac se sentia molt sol, la fada Turquesa li va regalar dos ous, dels quals van néixer els seus dos fills. El naixement va ser el 13 de juny del 2010 a la Festa i Tradició de Sabadell. Els noms, Foc i Forca, van ser triats pels infants de Sabadell, fent un referèndum per les escoles de la ciutat. Ramon Aumedes n’és l’artífex.

  • La Mulassa – Associació Encultura’t

És una de les incorporacions més recents al seguici festiu de Sabadell. La Mulassa va presentar-se a la plaça de Sant Roc el passat 31 de juliol, aplaudida pel centenar de sabadellencs que s’hi van aplegar. L’acte va emmarcar-se en la celebració de la festivitat de Sant Feliu, l’antiga festa major de Sabadell. Tot i ser la bèstia més jove, és qui té les arrels més antigues. Existeixen referències històriques que indiquen que Sabadell ja havia tingut Mulassa al segle XVII. Més concretament, l’any 1619. Així doncs, 400 anys més tard, la Mulassa s’ha retrobat amb els carrers i els habitants del municipi. Està previst que acompanyi sempre el seu col·lega de Seguici, i també d’entitat, el Lleó de Sabadell. En algunes ocasions serà una bèstia de protocol i en d’altres es convertirà en una bèstia de correfoc llençant pirotècnia. El constructor no és Jordi Grau, com en el cas del Lleó, sinó Ramon Aumedes, del taller Sarandaca.

  • Els Cavallets – Esbart Sabadell Dansaire

En són vuit i fa molt poc que han entrat a formar part del nou Seguici Festiu de Sabadell. L’Esbart Sabadell Dansaire va iniciar una campanya de micromecenatge per finançar aquests vuit cavallets de medul·la de vímet fets per Anna Sínia, que finalment van ser estrenats juntament amb la Mulassa de Sabadell, el 31 de juliol d’aquest any. Els acompanya una música composta pel sabadellenc Tomàs Manyosa i tenen el seu propi ball.

  • La Víbria – Diables de la Creu Alta

A mig camí entre els dracs i les aus, la Víbria va ser presentada en públic l’any 2021 durant el pregó per donar pas a Festa Major de la Creu Alta. Les seves característiques són fruit de l’imaginari popular de Sabadell, a partir de petites històries i anècdotes del barri i la colla dels Diables de la Creu Alta. La va construir Xavi Badia, del taller La Gàrgola.

  • El gripau i la Bruixa – Bruixes del Nord

Feia temps que les bruixes combatives del Nord buscaven una bèstia per a cavalcar. L’any 2012, un gripau, gegantí a causa de la contaminació ambiental, va brollar del riu Ripoll i va unir-se a les Bruixes del Nord per a combatre les injustícies. Se’l va batejar per la celebració del 25è aniversari de la colla, durant la festa major del barri de Torreguitart. El constructor és Pol Blanco.

  • El Drac antonot – Forques de Can Deu

Aquest drac bicèfal és la bèstia més longeva de Sabadell. Batejat com a Antonot, va ser creat l’any 1985 al barri de Can Deu, i els anys 2003 i 2020 va haver de ser restaurat. Ja que és el més antic, s’ha guanyat el respecte de les entitats i sempre és l’encarregat d’anar al capdavant del correfoc de la Festa Major de Sabadell. El va construir la colla de Can Deu.

  • Mörth – Sentinelles d’Arkëmis

Aquest bruixot infernal és un dels personatges principals de la llegenda dels Sentinelles d’Arkëmis. Va néixer l’any 2017 i es diu que amb els seus poders pot despertar i adormir la ferotge Arkëmis, un drac encara per construir.  És una de les poques bèsties motoritzades: és capaç de moure el cap, els ulls i la boca de forma 100% automàtica.

  • El Llop amb pell de Xai – Associació veïns Covadonga

Tot i que encara no té nom, se l’anomena el llop amb pell de xai, a l’espera de ser batejat. Aquesta terrorífica bèstia també s’ha incorporat fa poc al bestiari sabadellenc: va ser presentada en el marc de la Festa Major del barri de Covadonga d’aquest any 2021. S’ha creat a partir d’un conte escrit i il·lustrat per Glòria Marín. Pel que fa al nom, el veïnat del barri podrà escollir-lo mitjançant una votació popular. Tothom qui vulgui pot dipositar la proposta a una urna. Posteriorment, la secció de foc del barri farà una votació final.

Publicitat
Comentaris
To Top