A la pantalla de l’auditori, s’hi projecta una piulada de Twitter: “Espero que ho gaudiu com ho vaig fer jo”. L’escriptor, filòleg i traductor Pau Vidal pregunta als assistents de la xerrada si la frase és correcta. Prova de nivell avançat. Silenci a la sala.
L’expert acaba explicant que hi ha una interferència de l’anglès, que als catalans ens ha enganxat el to do com a verb auxiliar. Fa cinquanta anys, segons ell, la frase hauria estat més genuïna: “Espero que ho gaudiu com ho vaig gaudir jo”.
Amb molt sentit de l’humor, Vidal va inaugurar el nou curs de la Fundació Bosch i Cardellach, dijous a la tarda. Sota el títol provocador Els covards no sobreviuen (del català esporuguit al parlant empoderat), l’escriptor va fer una diagnosi de l’estat actual del català. A través de Twitter va il·lustrar uns quants exemples de barbarismes i casos reals on impera la “falta de consciència lingüística”.
Un quina turra, un joder, pronoms mal posats, un grup d’amics que canvia automàticament al castellà… També van rebre els comptes de Rigoberta Bandini o de l’alcaldessa per piular en castellà. I del PSC Sabadell, per traduir el nom del barri del Poblenou com a Pueblonuevo. A través de tots aquests “fragments”, tal com es va proposar, va anar definint “el paisatge sencer” del català. Com un trencaclosques.
I què hem de fer, davant d’aquesta situació? L’escriptor adreça la solució “a la gent que té ganes de ser valenta”, als “parlants empoderats” perquè facin de “punta de llança”.
Els catalans sortim a empatar, apuntava: “Exigim als funcionaris que ens entenguin, quan hauríem d’exigir que ens parlin en català”.
Per a Vidal, deixar de ser un català esporuguit per ser un parlant empoderat implica “treure’ns del cap que hi ha una llengua de primera i una de segona”.
