Pedro Capó: "Tornar a la Nova Creu Alta és com tornar a casa"

És habitual en molts partits de la temporada enfrontar-se a jugadors amb passat arlequinat. El diumenge que ve passarà per partida triple amb la visita del CD Eldense. Fernando Pajarero passarà a la història com un dels integrants del Sabadell que va ascendir a Segona Divisió A a Marbella; Juanto Ortuño se'l recorda més pels gestos provocatius contra l'afició arlequinada militant al Lleida Esportiu després del seu efímer i trist pas pel Sabadell en la temporada 14/15. El tercer nom és Pedro Capó. Un cas especial que traspassa la frontera de la simple relació contractual de 4 anys amb un club. El seu pas per la Nova Creu Alta va anar molt més enllà de l'aspecte futbolístic. El de Maó es va guanyar el cor de l'afició per la seva entrega i enorme implicació tant a dins com a fora del camp. Va arribar la temporada 17/18, procedent del Leioa, per convertir-se en la polivalència personificada. De mig centre, de mitja punta, de central, de lateral... Menys de porter, gairebé va jugar de tot. Un rendiment extraordinari. No era l'excel·lència tècnica ni un golejador, però són d'aquells jugadors que vol qualsevol entrenador. No només per la feina sobre la gespa sinó al vestidor com a capità. Ha viscut una autèntica muntanya russa d'emocions amb la samarreta arlequinada que es va posar en un centenar de partits, l'últim en la trista tarda d'Anduva on va plorar com un nen. L'absurda revolució aplicada per la direcció esportiva el va arrossegar a la porta de sortida. Diumenge tornarà com a rival.

"El club que més m'ha marcat"

Parlar de partit especial per a ell és quedar-nos curts. "Sí, el més especial i també el més esperat de la temporada. Per a mi tornar a la Nova Creu Alta és com tornar a casa", reconeix Pedro Capó des de Petrer, localitat on viu amb la seva família, a tocar d'Elda. Records, vivències, relacions... tot s'amuntega a la seva ment aquests dies previs. "Van ser quatre anys molt intensos i queda un sentiment molt fort. No sé com explicar-ho, però tornar a trepitjar la gespa de l'Estadi serà molt emocionant. El Sabadell és el club que més m'ha marcat i estarà sempre dins del meu cor. No només per l'aspecte futbolístic sinó també familiar. Em vaig sentir molt ben tractat per la gent. I també ens va tocar viure situacions difícils, com la pandèmia. Són situacions que mai s'oblidaran".

Olot i Marbella

Si ens centrem en l'apartat esportiu, el de Maó lliga dos moments culminants: "sense la tarda d'Olot no hauríem tingut la de Marbella. Són dos extrems que van units. Olot va ser el punt d'inflexió per sortir d'un forat molt perillós". D'aquell dramàtic final de temporada, Pedro Capó rescata l'agònic triomf davant el Castellón a la Nova Creu Alta amb un cert toc irònic: "Hauria pogut quedar com l'heroi del partit perquè vaig marcar l'1-0 quan només faltaven 8 minuts i, en canvi, la gent només recorda el gol d'Arturo que ens va donar la victòria a l'últim sospir després de l'empat", diu amb un somriure. Per cert, si diumenge marqués com a rival té molt clar que "no podria celebrar-ho. No em sortiria de dins per l'afecte i respecte que li tinc a aquesta afició". L'experiència viscuda a Marbella i el debut al futbol professional, malgrat el descens, completen una trajectòria envejable. "Si hauria pogut continuar? Jo em veia d'arlequinat molts anys més... Però no es va donar la situació i s'ha d'acceptar la decisió del club".

Bona rebuda

David Astals i Sergio Montero són els únics jugadors de l'actual Sabadell que van compartir vestidor amb Pedro Capó. Però diumenge espera saludar a "la gent del club, especialment els Bransu, Miguel Angel i les amistats que vaig fer a la ciutat i segurament vindran a l'Estadi. La rebuda de l'afició? Jo espero que sigui maca, emocionant. A mi em fa una especial il·lusió perquè no em considero un 'ex' qualsevol. Allà va ser com casa meva", insisteix. Arriba amb un Eldense que ha agafat la directa, amb 4 victòries consecutives: "El club ha crescut moltíssim els dos últims anys. El projecte és ambiciós. Han vingut 20 jugadors nous, tenim una plantilla àmplia i l'engranatge comença a funcionar força bé". Del Sabadell sap que "és un equip molt jove, encara per fer i necessita un temps d'adaptació. Li desitjo el millor". Ben tornat!