[Roger Tugas Vilardell]
L’economia catalana s’està recuperant progressivament després del fort sotrac que va suposar la pandèmia de Covid. Ara bé, ni l’impacte va ser equitatiu arreu del país ni la millora posterior, tampoc ho està sent. El Vallès Occidental segueix arrossegant la recuperació del sector primari, que va ser el que es va desplomar entre 2019 i 2021 (12,2%).
De fet, va ser la segona comarca que més va patir aquest efecte, només superada per l’Alta Ribagorça, amb un 13,3%. També la construcció (12,6%), però els efectes van ser pràcticament de la mateixa magnitud arreu del país en aquest àmbit. L’evolució a la indústria i als serveis (7% i 5,9%, respectivament) va fer que el valor afegit brut (VAB) se situés al 6,5%.
La recuperació al Vallès Occidental ha estat tal que ha capgirat els guarismes i l’evolució del VAB ha estat del 6,6%, liderats per la indústria (7,2%) i serveis (6,7%). La construcció, tot i posar-se en verd, ha estat de l’1,5%. Així ho assenyalen les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal 2022 del BBVA, presentat aquest dimecres.
Una recuperació “forta però insuficient”
Les dades fan referència al VAB, la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció, que sovint s’equipara amb el PIB. I aquest va créixer quasi un 6% l’any passat, però això no serveix per compensar la davallada de quasi el 12% del primer any de pandèmia, motiu pel qual l’economia encara no havia recuperat el terreny a bona part del país. Així ho ha destacat el doctor en ciències econòmiques de la UAB Josep Oliver, qui ha matisat que, pel que fa als llocs de treball sí que s’han assolit xifres prepandèmia. No, però, en hores treballades i caldrà veure si en salaris, ja que la renda mitjana va caure amb la Covid a la majoria de municipis i comarques.
Per això, Oliver ha asseverat que la recuperació va ser l’any passat “forta però insuficient”. I és que la contracció a Catalunya va ser el 2020 més forta que a altres territoris europeus similars i, a més, es tracta d’un país “molt dependent del sector serveis”, el qual va patir molt durant la pandèmia. El turisme, per exemple, es va recuperar més a àmbits no urbans i la indústria es mantenia encara per sota del ritme del 2019, tot i créixer un 7,1% l’any passat. Més que el 6,3% dels serveis i, encara més, de l’1,6% de la construcció i l’1,5% del sector primari.
A la resta de Catalunya
A nivell territorial, l’evolució al sector primari els dos últims anys ha estat molt diversa. El seu PIB ha augmentat molt a la Conca de Barberà (+13,5%), la Segarra (+11,9%) i la Terra Alta (+11,3%) i, en canvi, el descens ha estat notable a l’Alta Ribagorça (-13,3%), el Vallès Occidental (-12,2%) i l’Alt Camp (-12%). Pel que fa a la indústria, només havien recuperat els nivells de 2019 el Tarragonès (+3,4%), la Garrotxa (+3%), la Segarra (+2%) i el Montsià (+1,7%), en el sector serveis només ho havien aconseguit Osona (+4,4%) i la Segarra (+3,4%) i, en la construcció, arreu es mantenia en nivells inferiors als d’abans de la Covid.
