No va ser tant una qüestió de demèrit del Centre d’Esports Sabadell sinó de mèrit de la SD Logroñés. Segurament, l’hora del partit, encara que acabés sent una jornada solidària, batejada el Dia de la Ciutat, no va ajudar, però no és una excusa. Ni tampoc la gespa, tot i que potser d’aquí a unes setmanes, si la situació no millora, sí que ho podrà ser. El Centre d’Esports Sabadell va aconseguir part de l’objectiu que s’havia marcat, tal com va pujar a l’autocar de tornada de Sòria: recuperar la solidesa, primer pas indispensable per tornar al camí del triomf.
Durant la setmana, el tàndem Gabri Garcia i Miki Lladó van treballar l’equip sense pilota, els aspectes defensius. I sobre la gespa va quedar palès. Però no va ser suficient per sumar els tres punts: “L’equip defensivament ha fet un bon partit, deixant la porteria a zero. Hem fet un partit complet, tot i no acabar satisfet amb el resultat final”, reconeixia el tècnic de Sallent, al final del partit.
En l’aspecte ofensiu, en canvi, les versions de jornades anteriors es van diluir. La SD Logroñés va teixir una teranyina per la zona interior, impossibilitant el joc associatiu dels arlequinats, obligant, una vegada i una altra, a crear perill per les bandes. I l’equip se’n va ressentir. I si aquesta circumstància li afegim que els jugadors més desequilibrants de l’equip, com el jove Pau Víctor o Alberto Fernández, no tenen el seu dia, tot encara es fa més costerut.
“Se’ns ha vist espessos amb la pilota”, deia, sense embuts Gabri Garcia, després d’uns primers quaranta-cinc minuts on es feia molt complicat d’imaginar que cara a cara s’enfrontaven els dos equips més golejats del grup 2 de la Primera Federació. Si es va poder ‘rescatar’ alguna cosa positiva del primer temps –i de tot el partit– va ser l’actuació d’Álex Sala a l’eix de la defensa, oferint sortida de pilota i seguretat al darrere, encara que no ens trobéssim al davant d’un equip que generés un perill excessiu.
I menys que en va generar amb l’entrada d’un cinquè home, per passar a jugar amb cinc defenses, a partir de la darrera mitja hora de joc. El Sabadell no trobava la tecla, fins a l’entrada de la parella Moha Keita – Sergi Garcia. En poc menys de quinze minuts de les seves botes van néixer les dues ocasions més perilloses del Sabadell durant gairebé els noranta minuts. El tècnic de Sallent, qui sempre ha exigit un ‘punt més’ en el treball diari del sabadellenc va elogiar el paper de Garcia, deixant la porta oberta a la titularitat a Tarragona: “Hem vist que ens ajudaran si han de sortir des de l’inici”, va defensar el tècnic arlequinat.
Quatre parades, tres lluny de la ciutat
Aquest dimecres, l’equip tornarà a la feina després de dos dies de festa de la plantilla. Per endavant, quatre compromisos, tres d’ells lluny de la Nova Creu Alta, abans de cloure l’any. Aquesta setmana, amb el primer d’ells davant el Gimnàstic de Tarragona, el Sabadell inicia una successió de tres partits amb l’obligació de sumar el nombre més gran de punts possibles, per evitar acabar el 2022 en places de descens. Sobre aquest aspecte s’hi va referir Sergi Altimira en assegurar que “haurem de competir molt bé en escenaris amb rival d’entitat”. Un mes de desembre ‘trampa’ després d’un novembre sense cap victòria.
