12 de desembre. És el dia en el que començaran les tasques per recuperar les restes del sabadellenc Cipriano Martos, segons ha anunciatel Departament de Justícia, Drets i Memòria. Es farà a la fossa de beneficiència del cementiri de Reus. El militant antifranquista va morir assassinat el 1973 per la Guàrdia Civil després d’haver estat detingut acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).
Des del Govern adverteixen que trobar les primeres restes potser no serà imminent, ja els arqueòlegs primer han de condicionar l’espai de la fossa comuna. Un cop acabada la intervenció, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n mostres genètiques.
Dolores Muñoz, cosina de Cipriano Martos, emocionada per l’homenatge / VICTÒRIA ROVIRA
Segons explica el departament en un comunicat, una vegada s’hagi preparat el terreny, s’iniciarà l’excavació amb maquinària, per extreure’n les primeres capes de terra. Una tasca que pot durar uns dies, fins que apareguin les primeres restes òssies. Posteriorment, es retiraran els individus que hi pugui haver i, a més, s’identificaran les totes les restes que puguin correspondre a Cipriano Martos, d’acord amb les característiques antropològiques com el sexe, les dimensions i les ferides.
Un cop acabada la intervenció, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d’antropologia de la UAB per extreure’n mostres genètiques i encreuar-ne les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. L’objectiu final sempre és identificar les restes i retornar-les als familiars.
Les despulles de Martos van ser inhumades en una fossa de beneficència del Cementiri General de Reus el setembre de 1973, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.
Qui era?
Cipriano Martos Jiménez era un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 en un poble de la província de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta.
Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.
